Pelegrinatge al Kailasa i al centre d’un mateix

 

 

Breu diari del pelegrinatge al Kailasa escrit a dues mans per Raimon Panikkar, una de les figures més grans de l’espiritualitat del nostre temps, i per la seva deixebla predilecta, Milena. El difícil viatge a la muntanya sagrada esdevé per a l’un el pelegrinatge últim que pertany a l’Esperit, a l’altra riba de la raó, i per a l’altra, el segell de la relació delicada i profunda, perillosa i confortant, lineal i infranquejable, entre deixebla i mestre, tal com diu Jis? Forzani, també mestre vivent d’espiritualitat zen en el seu meravellós epíleg. Panikkar desitja pau entre els homes, bo i adonant-se que les religions han estat la causa principal dels conflictes; pau amb la Terra, damunt la qual som pelegrins i no pas amos explotadors; pau entre els Déus, perquè finalment es realitzi la gran utopia: la unió entre cosmos, Déu i home, l’aventura cosmoteàndrica, com l’anomena Panikkar, que n’ha fet el centre de la seva predicació i testimoniatge de vida. Per a Milena el trobament amb la muntanya sagrada ha significat el gran sí a la vida divina, l’abandonar-se confiada al Misteri, sostinguda per la comunió profunda amb el seu mestre. I a Varanasi, superada ja la darrera prova, la immersió en les aigües del Ganges esdevé per a ella el baptisme del renaixement i l’arribada allí on el silenci és la Font de tot. El viatge al Kailasa: una obertura del tercer ull i del cor, que duu a esperar en el trobament i en la comprensió entre aquells que estan en pelegrinatge, a la recerca del sentit ulterior de la vida, independentment del fet que donin a la seva meta el nom de Kailasa, Jerusalem, la Meca o d’altres noms encara.

traducció de l’italià