“Colligite fragmenta”. Particularitat i universalisme.

“Colligite quae superaverunt fragmenta, ne pereant (Jn 6,12). Res no es menysprea, res no es deixa de banda. Tot és integrat, assumit, transfigurat... Pensar tots els fragments del nostre món actual per reunir-los en un conjunt no monolític, però sí harmònic” ” (La intuición cosmoteándrica, Madrid 1999).

“No podem viure més temps en compartiments estancs i narcisísticament satisfets en aïllaments que deixen de ser esplèndids per a esdevenir miserables... Es tracta de la interconnexió de tot amb tot, com subratllen pràcticament totes les místiques” (“¿Mística comparada?”. La mística en el siglo XXI, Madrid 2002).

“Déu és relativitat radical o reciprocitat total. Amb això es vol subratllar el caràcter de relació constitutiva de tot amb tot, cosa molt distinta d’un pur i simple relativisme... El relativisme és pessimista i destrueix qualsevol criteri de veritat, fins i tot el propi; la relativitat, en canvi, deixa en peu els criteris de la veritat, però sense absolutitzar-los” (El silencio del Buddha, Madrid 1996).

Enfront del reduccionisme típic del pensament occidental, Panikkar té com a principal característica l’obsessió pel tot, per a arribar a la realitat en tota la seva plenitud, per una harmonia entre les diverses realitats particulars i les distintes concepcions culturals de l’Occident modern i d’Orient. Es tracta d’apropar-se a una autètica “visió del tot”.
És per això que particularisme i universalitat estan indissolublement units en la reflexió i la vida de Raimon Panikkar en la recerca de la interrelació que existeix de tot amb tot. No es pot arribar a atènyer la realitat total si no és des del particular concret. Panikkar sap que no es pot ser veritablement universal sense ser radicalment particular, concret. La interconnexió o interdependència és un element fonamental en el buddhisme i altres tradicions.