Concepte

“Els objectes de pensament són una invariant cultural. Tothom pensa, i pensar és pensar quelcom. Aquest quelcom és l’objectum del pensar, ‘allò’ que l’activitat pensant projecta, llança al seu davant en virtut de l’estímul que ha rebut. En canvi el concepte no és una tal invariant universal” (“Religión, Filosofía y Cultura”, 'Ilu. Revista de ciencias de las religiones, Madrid 1996).

La noció és una idea que tenim d’alguna cosa, el concepte és una manera d’elaborar aquesta noció. Però les nocions es poden elaborar o bé en conceptes o bé en símbols. “El concepte s’ha identificat a Occident amb la intel·ligibilitat de la cosa: d’aquí que la filosofia, si vol saber allò que les coses són, ha d’operar forçosament amb conceptes. El concepte ha arribat a ser l’instrument únic de la filosofia” (“Religión, Filosofía y Cultura”). La noció panikkariana d’equivalents homeomòrfics (cf. més endavant), una creació fonamental amb vista a la interculturalitat, vol expressar que aquest imperialisme dels conceptes no és tal, i per això cerca tant les possibles nocions equivalents a filosofia en altres cultures, com aquells símbols que expressen els seus equivalents homeomòrfics.

Panikkar ens recorda que el concepte, possiblement una genial invenció de Sòcrates, ha esdevingut “el millor instrument de la filosofia occidental”. Hegel diria després que és el mediador per excel·lència entre l’ésser i l’esdevenir; “no sols un instrument, sinó l’ànima, per dir-ho així, de les coses mateixes”. Cal, però, precisar més. El concepte és “un universal en el sentit tècnic de la paraula, és una abstracció de la ment que capta o pretén captar la quiditat de la cosa, tant si se l’anomena essència, substància, representació, idea o com sigui”. Però el concepte no és “un universal cultural”. I aquest és el punt fonamental que interessa a Panikkar: no totes les cultures operen amb conceptes. Hi ha equivalents homeomòrfics a la filosofia que no operen amb conceptes. Panikkar no es refereix solament al que en el pensament occidental s’anomena elements prelògics i/o preconceptuals, sinó a “sistemes de pensament tan elaborats com una bona part de la filosofia índica”. Així, hi ha una activitat filosòfica de l’home que opera amb símbols i no pas amb conceptes. “Hi ha moltes menes d’intel·ligibilitat i fins i tot de ser conscients de la realitat i de participar-hi activament. Aquest és el repte intercultural”.