Cristofania

 

“Cristofania és la manifestació de Crist a la consciència humana; inclou una experiència de Crist i una reflexió crítica sobre aquesta” (La plenitud del hombre. Una cristofanía, Madrid 1999).

Crist és la manifestació directa de Déu a la consciència humana i –tal com diu el títol d’un dels darrers llibres de R. Panikkar– és “la plenitud de l’home”, “el símbol real de la divinització”, la manifestació visible i pública de la veritat de Crist, que no està lligat exclusivament al cristianisme:

“Crist és la plenitud de la vida, aquesta Plenitud, que té tants noms, en la tradició cristiana és anomenada Jesús, el Crist... Pertany al kairós cristià del tercer mil·lenni... superar el monoteisme abrahàmic sense qüestionar la legitimitat i la validesa de les religions monoteistes. Aquesta superació... no vol pas dir la negació del diví, sinó més aviat l’obertura a la gran intuïció de la Trinitat (La plenitud del hombre).

Per això, Cristofania és més que Cristologia. A més de tractar d’elaborar una reflexió sobre Crist i l’ésser humà amb referència clara a la Trnitat, és conscient que la cristologia és habitualment un producte occidental vinculat a una cultura concreta i que ha actuat només des de l’interior d’aquest marc. La cristologia d’avui “no és catòlica, és a dir, universal”; només obrint-se a les altres cultures i religions pot ser-ho veritablement. A més, la cristologia no pot ser una part de la teologia i del coneixement, un fragment del tot.
La Cristofania és la reflexió cristiana que el tercer mil·lenni ha d’elaborar:
- No pretén oferir un paradigma universal, ni un model a adoptar necessàriament, sinó tan sols una imatge creïble de Crist a tothom.
- És una paraula cristiana, però oberta a la problemàtica universal d’una manera concreta i, doncs, limitada.
- S’usa la paraula en el sentit de “phanerós de les escriptures cristianes”; manifestació visible i pública d’una veritat. Crist és la manifestació directa de Déu a la consciència humana i representa una experiència.
- La cristofania no ignora ni pretén abolir la tradició cristològica precedent, sinó que pretén situar-se en una continuïtat amb aquesta per aprofundir-la.
- Cristofania “suggereix que el trobament amb Crist no es pot reduir a la simple aproximació doctrinal o intel·lectual”; vol elaborar una reflexió sobre Crist i l’ésser humà amb referència clara a la Trinitat: “El logos és també el Logos de Déu, però el Logos no és ‘tota’ la Trinitat i, malgrat que l’Esperit sigui inseparable del Crist vivent, no és subordinat al Logos”. La Cristo-fania no lleva res a la Cristo-logia, però es manifesta oberta a la realitat de l’Esperit.
- Aquesta actitud contemplativa, mística, situa la cristofania en una actitud més receptiva, a diferència d’una recerca més agressiva per part de la raó.
- Aquesta noció de Crist ha d’incloure tant la figura del passat històric, com la realitat del present. Panikkar no prescindeix del Jesús històric, però no s’hi redueix (“Crist no pertany només al passat”). La cristofania és una reflexió oberta a les escriptures cristianes, però està en diàleg amb les altres religions; oberta a un diàleg amb el passat (fins i tot el precristià) i amb el present (fins i tot el no cristià), particularment amb la mentalitat científica contemporánia.
- Per això la cristofania, cercant una integració de la figura de Crist en una cosmovisió més àmplia, “no exclou a priori cap epifania del sagrat i del diví”.