Ecosofia

“S’ha de superar una certa actitud ecològica habitual per a aprofundir molt més en la recerca d’un nou equilibri entre matèria i esperit” (Ecosofía. Para una espiritualidad de la tierra, Madrid 1994).

Més enllà d’una simple ecologia, l’ecosofia és una saviesa-espiritualitat de la terra. “El nou equilibri” no és tant entre l’home i la terra, sinó entre matèria i esperit, entre l’espaciotemporalitat i la consciència. L’ecosofia no és una simple “ciència de la terra” (ecologia), ni tan sols una “saviesa sobre la terra”, sinó una “saviesa de la terra mateixa” que es manifesta a l’home quan sap escoltar-la amb amor.