Filosofia dialògica o imparativa

La filosofia dialògica o imparativa pretén estar permanentment oberta en un esforç d’aprendre constantment dels altres i de les seves diferents cultures, la qual cosa permet que les nostres visions siguin fecundades per les d’ells. Es tracta d’un sistema de pensament “disposat a aprendre de qualsevol racó filosòfic del món”.
Aquesta filosofia imparativa (del llatí medieval imparare ‘aprendre’, l’actitud d’aprenentatge) és crítica i és conscient que “no podem defugir el fet que prenem posició onsevulla que filosofem, i aquesta limitació fa el nostre filosofar relatiu a empreses similars fetes des de diferents angles”; per això és molt conscient de la seva contingència: “No som l’única font d’(auto)comprensió”. Està sempre oberta a un diàleg dialògic amb altres visions filosòfiques, i no solament a la confrontació dialèctica i al diàleg racional; no pretén vèncer ni tan sols convèncer, sinó cercar la veritat des de diferents posicions per a anar arribant a un enteniment mutu (“What is Comparative Philosophy Comparing?”, Interpreting Across Boundaries. New Essays in Comparative Philosophy, eds. G. J. Larson, Princeton University Press, 1988).