Identitat i identificació

 

“La identitat de Crist no és la seva identificació... De Jesús podem conèixer la identificació objectiva, nasqué i morí en temps i llocs específics... però la seva identitat se’ns pot esmunyir encara... Per a conèixer la identitat cal amor, cal fe... s’ha de trobar la seva persona” (La plenitud del hombre).

La distinció entre identitat i identificació resulta particularment important en la teologia de RP en parlar d’una cosa tan important en Cristologia com és la relació entre Crist i Jesús. La seva afirmació més polèmica és: “Jesús és Crist, però Crist no pot ser completament identificat amb Jesús”. Això té a veure amb la concepció panikkariana de pars pro toto, que en aquest cas s’aplica al coneixement simbòlic: “Jesús és el símbol de Crist”, “la icona vista a la llum tabòrica de la revelació”. Per a comprendre allò que Panikkar vol dir quan diu que “Jesús és el símbol de Crist”, cal comprendre la seva concepció del símbol (cf. més endavant). Per això, per a Panikkar, dir que Jesús “és el símbol” de Crist no entra en contradicció amb l’afirmació dogmàtica que Jesús “és el Crist”, però no es pot fer l’afirmació a la inversa, “el Crist és Jesús”, perquè Crist no pot ésser restringit a la figura històrica de Jesús de Natzaret, encara que es manifesti en ella.
“La identitat de Crist no és la seva identificació”. Identitat i identificació no poden separar-se, però no són pas la mateixa cosa. La diferència entre totes dues és la mateixa que hi ha entre el què objectiu, físic, fiscal... d’un individu i el qui d’una persona, la seva realitat més profunda. Podem conèixer la identificació objectiva de Jesús, però això no suposa la seva identitat, profunda. Per a Panikkar, aquesta diferència pot explicar la reticència de Jesús al moment de revelar la seva pròpia identitat. “Qualsevol que tingui experiència de l’insondable abisme del ‘jo’, sentirà la necessitat de mantenir velada la pròpia identitat, de revelar-la només a... les persones estimades, als innocents (cf. Mt 11,25-27). Jesús no contesta ni a Herodes ni a Pilat” (Les icones del misteri). I és que “per a conèixer la identitat de Jesús de Natzaret hom ha de trobar la seva persona... Però no podem trobar la persona en el passat... L’experiència no és un record; és un acte que ens succeeix i ens transforma, encara que pugui basar-se en memòria actualitzada” (Ibid). Conèixer realment la identitat de Jesús suposa un trobament amb Jesús Ressuscitat, el Crist viu, per a realitzar la seva experiència humana i divina. Per això Panikkar insisteix que no és una experiència històrica, sinó transhistòrica, personal, única i intransferible. La Cristologia s’ha concentrat massa sovint en la identificació de Jesús (dades històriques, paraules, atributs, etc.), deixant per a l’espiritualitat la recerca profunda de la seva identitat.