Mythos-Logos

 

“Mythos i logos van junts, però la seva relació no és dialèctica ni mítica; és més aviat una relació que els constitueix a tots dos. Si fos lògica, s’ofegaria l’esperit en el logos. Si fos mítica, es reduïria el logos a l’esperit. Dit d’una altra manera, no hi ha logos sense mythos –del qual el logos és llenguatge– i no hi ha mythos sense logos –del qual el mite és fonament– ...Només el pratîtyasamutpâda, la relativitat radical de tot allò que és, pot mantenir l’harmonia sense dominacions entre el mythos i el logos” (“Autobiografía intelectual”).

El retrobament entre el Mythos i el logos és el que hi ha d’haver entre la subjectivitat i l’objectivitat, el cor i la ment, el pensament racional i l’esperit que vola lliurement. Un retrobament necessari per a no caure ni en l’antiga submissió al mite, ni en la submissió al logos, caient en el logo-monisme actual: “La realitat no ens és donada com a logos, sinó que se’ns ofereix com a mythos, com aquell horitzó en el qual col·loquem fins i tot la nostra pròpia idea del món... El nostre món ens és donat en el mythos, i aquest món, igualment nostre, és descobert pel logos” (Pensamiento científico y pensamiento cristiano, Madrid 1994). Panikkar expressa així aquesta doble faceta de la realitat:

“El mite no és l’objecte del discurs, sinó l’expressió d’una forma de consciència sui generis. Mite i saviesa van plegats... Un mite vivent no deixa espai a la interpretació, en tant que no té necessitat d’intermediaris. L’hermenèutica d’un mite no és ja el mite, sinó el seu logos... El mite és transparent com la llum, i la història mítica és solament la forma, el revestiment amb què el mite s’expressa, s’embolcalla, s’il·lumina... Això no significa pas que hàgim de negligir, ni menys encara menysprear, el valor del pensament i ignorar el regne i els drets inviolables del logos. Simplement vol dir que l’home no pot ser reduït al logos, ni la consciència a la consciència reflexiva” (Mito, fe y hermenéutica).

El tema del mite i el seu lloc amb relació a la religió i el pensament humà en general ha preocupat llargament Panikkar i ha donat lloc a la publicació de nombrosos treballs seus. Ell mateix arriba a dir: “Cal redescobrir el lloc i la funció del mite en la vida humana i situar la racionalitat en el context humà total” (Benaurada senzillesa).
El diàleg obert entre el mite i el logos és el fonament del seu diàleg dialògic, com a esforç d’obrir-se a l’altre i entrar respectuosament en la seva realitat.