“Pars pro toto”. “Totum in parte et per partem”

 

Un concepte que li agrada d’utilitzar en aquest sentit és “pars pro toto”: “No hi ha universalitat ni objectiva ni subjectiva. Veiem tot el que podem veure, però només tot el que nosaltres podem veure, el nostre totum”. La visió que jo tinc de la realitat (totum), la realitzo, necessàriament i legítimament alhora, a través de la meva particular finestra cultural i religiosa (pars). “Intencionalment ens adrecem al totum, però fins que altres no ens en fan adonar, no som conscients que, en virtut de l’efecte pars pro toto, coneixem el totum només in parte i per partem. Ho veiem tot a través de la nostra finestra i al mateix temps refractat en ella” ” (La experiencia filosófica de la India, Madrid 1997).

“El veritable ecumenisme no és la reducció a un denominador comú. L’autèntica tolerància no requereix destruir els punts de vista inacceptables. No cal diluir les pròpies conviccions religioses per a poder acceptar les d’altri. Cada tradició reclama el tot (totum) i el cerca d’una manera incondicional... però veu el totum in parte et per partem, en les seves pròpies categories i des de la pròpia perspectiva, la qual cosa permet d’harmonitzar les exigències del pensament holístic i de l’enfocament global de la realitat amb les condicions del pensament analític” (Invitació a la saviesa, Barcelona 2004).