Religió (religiositat, religiologia, religionisme)

La religió és l’experiència de trobament amb el Misteri, que després es concreta en les distintes religions. La religió és “el vincle que, al mateix temps que transcendeix temps i espai, uneix l’home amb Déu”. Però “per a conèixer què és la religió, hem de saber què són les religions, els fets religiosos”.
Per a Panikar, la religió té un triple sentit.
La religió pot significar religiositat, el fet religiós com a dimensió humana fonamental. L’ésser humà és, abans que res, un homo religiosus; la religió és la categoria més adequada per a definir un home (animal religiosus)” (Religión y religiones). La religiositat és “un fet antropològic segons el qual tot home, pel fet de ser-ho, té una dimensió que el separa dels animals i el fa adonar de l’infinit, del desconegut, d’allò que cap paraula no sap descriure, de l’inefable, d’aquest quelcom més” (Nueve apuntes para una reflexión sobre la religión). Això seria la religiositat, que, com a dimensió humana, ens uneix a tothom. Les pràctiques religioses són l’expressió del sentiment religiós dels humans, concretat en unes manifestacions concretes, de paraula o d’obra, amb ritus i diverses accions.
Després hi ha la religiologia; l’estudi de la religió i les religions, la reflexió que hom fa sobre el fet de la religiositat. “Puix que som éssers intel·lectuals, fem una interpretació d’aquest fet i n’extraiem les diverses teologies, els sistemes religiosos, sistemes de creences”. Tal com hem vist, no s’ha de confondre creença amb fe; tothom té fe. Tanmateix, les creences són les articulacions intel·lectuals d’aquesta fe, que és un patrimoni de la humanitat.
En una tercera accepció, la religió pot significar religionisme, que s’entén en el sentit de pertanyença de l’home a algun grup; la necessitat de fer societat, de sentir-nos en comunitat. Aquesta és una realitat sociològica; malgrat que –com expressa molt bé Panikkar– “sense la religiositat com a dimensió humana, el religionisme es redueix a quelcom de superficial” (Nueve apuntes para una reflexión sobre la religión). Sense la religiositat, la religiologia no té arrels i degenera immediatament i esdevé una superestructura o superstició.
D’aquesta manera, no podem confondre les religions, com ha passat en més d’una ocasió, com un mer fet sociològic. Aquestes tres accepcions són necessàries i, per això, no les podem separar. No hi ha cap religió que, com a fet de religiositat, no s’expressi d’una certa manera i no creï una certa comunitat