Tempiternitat: el caràcter tempitern de la realitat

 

“La realitat no s’esgota en la temporalitat; no és ara temporal i després eterna, sino tempiterna, tot en un” (Culto y secularización).

L’experiència de tempiternitat és viure el present com a experiència intensa de l’instant, sense referència al passat que fou, o al futur que serà. És aquell present en què es realitza una acció veritablement tal, això és, autèntica i, doncs, única.
La tempiternitat ve a manifestar que l’ésser i el temps estan interrelacionats, de tal manera que no hi ha res que no sigui tocat pel temps, ni tan sols l’eternitat. Al mateix temps, l’aspecte temporal de la realitat és “només un aspecte parcial de la naturalesa tempiterna de les coses”.
Mentre la temporalitat comporta present, passat i futur, la tempiternitat representa “la cristal·lització de l’últim moment temporal sense ulteriors distensions”. No és ni eternitat ni temporalitat. “La realitat no s’esgota en la temporalitat: no és ara temporal i després eterna, sinó tempiterna.” (Culto y secularización). El futur pròpiament no existeix; la veritable esperança, que hom anomena impròpiament “de futur”, ha de mirar de descobrir a cada instant aquesta plenitud que cerquem: el futur és possible de trobar-lo en el present. “El temps és l’altra cara del que s’ha vingut anomenant eternitat, de manera que temps i eternitat formen el que es podria anomenar tempiternitat. L’eternitat no ve després del temps –ni existia abans–. La vida de l’home sobre la terra no és un simple pelegrinar cap a Déu, cap a la reencarnació o el no-res, sinó que constitueix un ritme en el qual cada moment és habitat per l’altra cara eterna(La intuición cosmoteándrica). I és que “si pretens viure la teva vida en plenitud, hauràs de viure-la avui sense esperar demà”, escriu després d’un dur i perillós pelegrinatge. “S’ha d’estar disposat a abandonar la història i acomiadar-se del temps”; es tracta d’arribar a descobrir que “cada pas és l’acompliment del pelegrinatge, del yâtrâ” Pelegrinatge al Kailâsa, Barcelona 2009).

 

Raimon Panikkar

el sitio oficial

" Escriure és, per a mi, vida intel.lectual
i experiència espiritual ... em permet profunditzar
el misteri de la realitat."