Teofísica

 

“[Cerco] una visió teològica de la Ciència, això és, no una Meta-Física, sinó una Teo-Física... No es tracta d’una Física ‘de Déu’, sinó del Déu de la Física; del Déu creador del món... no pas com un ésser autònom, independent i desconnectat de Déu, sinó ontonòmicament relligat a Ell” (Epíleg d’Ontonomía de la ciencia).

La teofísica és una visió de la “Ciència com a Teologia”, una concepció de la Física com a ciència del món i ciència de Déu. L’intent de Panikkar és: “auscultar Déu en la mateixa experiència científica i reconèixer-lo en la més abstracta especulació matemàtica” (“Introduzione alla teofisica”, Civiltà delle Macchine, Roma 5, 1963). Cerca de manifestar un Déu que no és “ni purament immanent, ni únicament transcendent, sinó el Déu veritable, que és també el Déu de la ciència”. Es tracta d’una reflexió primerenca que ens resulta fonamental per a l’intent panikkarià d’harmonitzar la relació Déu-Món, que després anomenarà la visió cosmoteàndrica de la realitat.