Opera Omnia
Presentació
Cada vegada que hom decideix publicar l’Opera Omnia d’un autor —i en la vida d’una editorial això solament pot donar-se un nombre limitat de vegades—, s’acaba vivint una experiència emocionant. L’autor, efectivament, dissenya l’estructura de la seva obra; l’Opera Omnia, per tant, és una obra nova, una obra en ella mateixa. El disseny d’una Opera Omnia feta per un autor és la seva pròpia novel·la, la seva oferta als lectors. És totalment diferent de l’Opera Omnia que un comitè d’experts fa amb els escrits d’un autor després de la seva desaparició: constitueix una enorme tasca filològica amb una relativa esperança de copsar plenament l’hermenèutica que sobre el seu treball hauria fet l’autor. Es tracta, en el millor dels casos, d’una recol·lecció rigorosa dels seus escrits, molt diferent d’allò que l’autor intenta tornar a proposar avui als lectors com un do de la seva vida.
Tot el que hem dit val per a Panikkar de manera molt particular. Aquesta obra toca diverses matèries que solem anomenar disciplines: Filosofia, Teologia, Antropologia, Cultura de la Pau, Teologia de les religions, Espiritualitat, etc. Si bé per a Panikkar no hi ha una clara separació entre elles.
Panikkar no tan sols té una obra molt àmplia sinó que també ha reelaborat i reeditat constantment les seves obres al llarg de la vida (entre elles n’hi ha prou amb esmentar El Crist desconegut de l’hinduisme). Això vol dir que aquestes obres han estat actualitzades seguint l’evolució del seu pensament. Certament, algunes obres es quedaren en la primera edició i se les pot definir, més o menys, com a obres de joventut; però, en molts casos, Panikkar ha acompanyat les seves obres al llarg de la vida. Els escrits de Panikkar no poden ser considerats simplement com el fruit d’un estudi meditat. Són l’hermenèutica d’una experiència. En la presentació de l’Opera Omnia Panikkar diu: «No he viscut per escriure, sinó que he escrit per viure més conscientment i per ajudar els meus germans amb pensaments que no provenen tan sols de la ment, sinó que brollen d’una font superior...»
Saber i experiència per a Panikkar van junts, són una obra que es desplega, un saber experiencial posat a disposició del lector, que és cridat a una tasca no limitada a l’intel·lecte. Per això, l’Opera Omnia no és solament el conjunt dels escrits de Panikkar, sinó el llegat actual del seu recorregut.
Els filòlegs podran estudiar les diverses edicions d’un o altre escrit, però el que Panikkar publica en la seva Opera Omnia és gairebé sempre l’actualització dels seus escrits, que el lector pot trobar ara en un estat de maduresa. Tanmateix, per recordar les fases del seu camí, s’han inclòs les introduccions que Panikkar féu en el seu moment per a les diverses edicions. Aquestes introduccions testimonien no tant una superació o un canvi d’horitzons sinó més aviat noves intuïcions.
Panikkar fa entrar en crisi molts posicionaments occidentals, sobretot perquè evita historiar-se a si mateix, això és, historiar la seva experiència i el seu saber. En la seva Opera Omnia, altres autors s’han preocupat d’afegir-hi elements dels debats que un determinat text seu provocà en publicar-se, per així poder contestar a les objeccions suscitades. En el cas de Panikkar són les successives introduccions, amb dates d’edició, les que vénen a testimoniar el recorregut i els possibles debats provocats pel seu pensament.
En la selecció dels materials i en el disseny de l’Opera Omnia, Panikkar ha tingut la col·laboració de Milena Carrara, traductora i autora de l’edició de molts dels seus llibres a l’italià, i a ella ha confiat l’autoria de l’edició d’aquesta obra.
Començar amb el volum sobre la mística té un valor simbòlic, perquè indica l’esforç de Panikkar per transmetre la pròpia experiència a través dels seus escrits, i «la mística és l’experiència plena de l’home». Confio que aquesta Opera Omnia no susciti solament estudi, sinó també experiència. Iniciar-la amb el volum sobre la mística és el millor dels auguris.
SANTE BAGNOLI
President de l’Editorial Jaca Book
Milà 21-3-2008
Postil·la d’Ignasi Moreta, Fragmenta Editorial
«Em telefonaves per demanar-me si tenia l’article llest. Només et podia respondre: l’estic vivint.» M’ha vingut a la memòria aquest fragment d’una deliciosa carta de Raimon Panikkar a Evangelista Vilanova en traduir al català la presentació de Sante Bagnoli que precedeix aquestes línies. Certament, els clàssics viuen l’escriptura i escriuen la vida, i els que no som clàssics estem cridats, si més no, a viure la lectura i llegir la vida. Com el Mestre Eckhart, Panikkar és un mestre de vida —lebemeister— i un mestre de lectura —lesemeister. Ens ensenya a llegir, però també a viure. Per això la seva influència no es limita als cercles acadèmics, sinó que té una notable incidència pública, facilitada per les seves aparicions en mitjans de comunicació i per les seves trobades amb seguidors i amics.
Disposar de l’obra completa panikkariana en llengua catalana constituirà tot un repte, que assumim amb la il·lusió d’aquell a qui se li confia un tresor destinat a multiplicar-se com més es comparteixi.
Certament, Panikkar escriu i reescriu la seva obra, però no solament a cada edició, sinó també a cada traducció sempre que una obra seva és traslladada a una llengua que coneix (¡i en coneix moltes!). Això fa que, en llegir qualsevol dels seus llibres, sovint puguem tenir dubtes sobre si el que tenim a les mans recull l’última mà de l’autor, o bé si n’hi ha alguna versió més recent en alguna altra llengua. El primer llibre de Panikkar és de 1948: són, doncs, seixanta anys d’anar publicant i refent la seva obra. És evident que calia posar un cert ordre a una producció tan vasta i reelaborada, i és una autèntica meravella que aquest ordre l’hagi posat el mateix autor, amb el suport inestimable de la seva col·laboradora Milena Carrara. A partir d’ara, doncs, podrem llegir Panikkar sabent que tenim al davant un text segur. No en vull dir definitiu, perquè en filologia no hi ha textos definitius, i a més és una idea que no s’escau al pensament panikkarià. Però sí un text segur, que inclou les últimes correccions fetes als seus escrits, sigui quina sigui la llengua en què es van incorporar aquestes últimes correccions.
També em sembla molt rellevant el criteri temàtic, i no pas cronològic, adoptat a l’hora de distribuir els llibres en volums. Disposar dels llibres i articles d’acord amb l’ordre de publicació de la primera edició hagués estat útil als erudits interessats en l’evolució del pensament de l’autor, però no hagués constituït un bon servei als lectors. Molt encertadament, Panikkar ha defugit el narcisisme que implicaria una ordenació d’aquesta mena i ha optat per donar la màxima prioritat als continguts, a allò de què parlen els llibres. Disposarem, doncs, de l’obra de Panikkar, però també de l’obra sobre la mística, sobre l’hinduisme, sobre el buddhisme, sobre el cristianisme, etc. En definitiva: no es posa el lector al servei de l’autor, sinó l’autor al servei del lector.
Faig constar l’agraïment a Raimon Panikkar per la seva confiança en Fragmenta, a Milena Carrara per haver obert camí en aquesta empresa internacional que constitueix l’Opera Omnia, a Sante Bagnoli per totes les facilitats concedides, i a Jordi Pigem per coordinar els esforços dels traductors i tenir cura de la uniformitat de criteris en l’edició catalana.
Ignasi Moreta
Codirector de Fragmenta Editorial
Barcelona, 4 de setembre del 200
el sitio oficial