Pau i interculturalitat
Una reflexió filosòfica

 

El diàleg entre persones i grups humans no és una “dada de fet”; en tot cas, és un horitzó que actualment es va dibuixant. La “dada de fet” real és la situació de pluralisme en què es troba habitualment la humanitat. Això representa, en efecte, “el veritable interrogant pràctic de la coexistència humana sobre la terra”: en general, rebem el reconeixement simultani de dues condicions: a) que és impossible evitar la interferència recíproca, tot i la incompatibilitat evident de diversos punts de vista; b) que aquesta incompatibilitat genera sofriment.
Panikkar ens proposa una “reflexió filosòfica”: es tracta, en efecte, de repensar íntegrament la naturalesa dialogal de la pràctica i de les recerques filosòfiques, o de rellegir amb aquesta llum la tasca del pensament filosòfic. Per més que el pluralisme filosòfic hagi estat acceptat a occident des de fa segles, l’autèntica comprensió de l’horitzó dialogal del pensament encara no ha penetrat íntegrament en la tradició filosòfica. Aquí, el repte pel pensament filosòfic és retrobar una interconnexió oberta i viva amb l’experiència cultural dels éssers humans.
Simplificant, hi sol haver dues posicions extremes: a) la temptativa d’anular la diferència cultural (monoculturalisme); b) l’acceptació d’una multiplicitat caòtica i la reducció a la incomprensibilitat i a la incomunicació (relativisme cultural). Panikkar mostra què ocorre en buscar una via nova que tingui en compte l’exigència d’unitat i l’exigència de diversitat.
Heus ací la qüestió filosòfica en la seva “nuesa”. Cal una metanoia del nostre paradigma de coneixement (més enllà de l’epistemologia del “caçador”). Cal l’exploració d’un pensament no dual, advaita. D’altra banda, aquesta metanoia no pot ser una simple operació intel·lectiva. Convé teixir de nou la conexió, el Hieros Gamos entre la consciència i l’amor (en ella mateixa, la filosofia hauria de ser considerada, segons la seva etimologia, “saviesa de l’amor” més que “amor de la saviesa”).
La filosofia intercultural és una filosofia aprenedora: oberta a l’exploració d’allò possible, del que encara no s’ha donat. No existeix ni pot existir un procediment predeterminat o predefinit per a l’experiència de la interculturalitat. “No hi ha una plataforma metacultural partint de la qual hom pugui arribar a una interpretació de cultures, atès que cada interpretació és la nostra interpretació”. Interculturalitat és un espai-llindar que no pot ser ssuperat per definir una “supracultura”. Més aviat ha d’estar habitat per una tensió permanent en la recerca d’harmonia i concòrdia de la diferència, varietat i pluriformitat, més enllà de la recerca de veritat. És la descoberta de la relativitat, o sigui de la “relacionalitat radical” de l’experiència humana de la vida.
La filosofia intercultural té com a mètode el diàleg dialogal. Aquest és estructuralment diferent del diàleg dialèctic (arena), en el qual es pressuposa que la raó calculadora pot funcionar de jutge extern. La regla del diàleg intercultural (dialogal) no podem predefinirla com una prssupòsit d’alguna manera antrerior al diàleg mateix: és “un comú aventurar-se vers el desconegut, un viure conjuntament el agora. El criteri és el mateix diàleg i els seus intèrprets són els mateixos que dialoguen” (p.38) en una insuperable dimendió pràctica. D’aquesta manera, el diàleg es transforma en duòleg dialogal. Aquest és el fet religiós per excel·lència, l’exercici filosòfic i espiritual.
La filosofia intercultural no té un lleguatge específic; no pot privilegiar cap llenguatge (cap religió, cap cultura). Llavors, el “punt de partida” suggerit és el de multiplicar els duòlegs entre traductors: cosa que evidentment no comporta recórrer a especialistes de la mediació cultural i encara menys de la mediació lingüística... En realitat, el repte és que tots explorem altres territoris i altres encontres, i arribem a ser transplantadors capaços de comprendre altres textos i altres contextos, capaços d’amor per la cultura, i sentir l’esperit de la llengua no materna que volem aprendre.
Conclouen l’obra nou sutra sobre la pau.

traducció de l’italià