L'esperit de la política

 

 

En aquest llibre Raimon Panikkar introdueix el concepte de la metapolítica, fonament antropològic de la política, que la reintegra amb el sentit de la vida i amb la ubicació humana en el conjunt de l’univers. La teoria i la praxi, el sagrat i la secularitat, l’espiritualitat i la política no es poden separar sense caure en dualismes. L’esperit de la política explora el significat de la política des del seu sentit originari en la polis grega fins al seu sentit en el món d’avui, un món en el que cal tenir en compte la revolució monetària, la necessitat d’emancipar-se de la tecnologia i “la revelació ecosòfica”.
Panikkar assenyala que “per resoldre els problemes humans avui cap cultura, religió, ideologia o tradició és autosuficient”. Cada cultura té un context diferent a partir del qual ha de desplegar-se. Per tant, el diàleg entre cultures i religions és imperatiu per afrontar els reptes del nostre temps. Ens cal una “fecundació recíproca de les cultures”, en la qual les diferents cultures puguin escoltar-se i aprendre les unes de les altres, sobretot pel que fa a com veuen la situació actual del món. Però “perquè es pugui realitzar la fecundació recíproca cal (si em puc permetre perllongar la metàfora en el sentit més elemental) estimar-se els uns als altres, conèixer-se; és necessari (i em perdonareu altre cop) evitar qualsevol preservatiu per poder, potser, fer possible el naixement d'un nou ésser. Els preservatius són nombrosos: l'orgull, la por, el desconeixement recíproc, els privilegis, el menyspreu i tants d'altres”.
Des del no-dualisme i el pluralisme radical de Panikkar la ciència moderna i la seva cosmologia no poden mantenir la pretensió de ser la més precisa revelació de “la veritat”, sinó que apareixen com el producte d'un context cultural determinat. Panikkar considera que la cosmologia de la ciència moderna sorgeix “d'una escatologia cristiana dessacralitzada” i “ens porta a un monomorfisme cultural”. “Si creiem que és l'única cosmologia veritable, aleshores no cal fer-se il·lusions d'interfecundació cultural”. Però la defensa que fa Panikkar de la diversitat de les cultures no duu a un “relativisme agnòstic o escèptic”, sinó a una “relativitat realista”.
El metapolític uneix dos mons que estaven separats: el religiós i el polític. El seu veritable àmbit és el de la mística. Però sovint la mística, com assenyala Panikkar, floreix en temps de crisi com el nostre.

Jordi Pigem