La Trinitat
Una experiència humana primordial

Es tracta d’una de les obres més originals i millor acollides de Panikkar. Per la seva brevetat i manca d’aparat científic –el mateix Panikkar diu en la Introducció que ha dubtat de publicar aquestes “breus notes” o desenvolupar-les en “un volum més extens”–, podria semblar una obra menor, però no és així. És un llibre fonamental sobre la Trinitat, en el que Panikkar esbossa la seva original concepció trinitària interreligiosa, més enllà de la mateixa concepció cristiana (d’aquí el títol).
En el Pròleg a l’edició anglesa de 1973 (Santa Bàrbara, Califòrnia, 1973), l’autor explica que el primer original fou escrit en francès el 1963 en un petit temple a la riba del Ganges, i traduït a l’anglès per a l’edició de 1970, que és la primera edició que ens consta: The Trinity and World Religions. Icon, Person, Mystery, Bangalore-Madras, 1970. Tres anys després sortiria una edició revisada i augmentada com nou títol: The Trinity amb the Religious Experience of Man. Icon, Person, Mystery (London 1973) i anys després anirien sortint edicions en espanyol, català, italià, alemany, xec, portuqués i francès.
El pròleg a l’edició espanyola de 1989 comença amb una expressiva cita de les Upanishad que manifesta una tesi fonamental del llibre, la Trinitat, per bé que tingui una originalitat en el cristianisme, no és un fet exclusivament cristià: “Se reveló a si mismo trinitariamente”, Indica, fins i tot, que ex text va sorgir en “una situación dialógica con el mundo vedántico”. Per això insisteix en què la fe crfistiana hauria de “quedar en libertad para llevar a cabo una fecundación que afectara a todas las religiones”. Este ensayo intenta profundizar en el misterio cristiano y encuentra una confluencia asombrosa con el mundo tradicional de las religiones y el secular de la modernidad. A esta profundidad es posible un diálogo fecundo”.
La trinidad és “la culminación de una verdad que penetra todos los dominios del Ser y la conciencia y esta visión nos une a todos los hombres”, és una mena d’"invariante” cultural i humana; és una de les visions més profundes i més universals que l’home pot tenir de si mateix i de Déu, de la Creació i del Creador. Vincula el misteri immanent amb el Déu econòmic (ad extra), en el que el destí de totalitat del món està en joc. Més enllà de la Trinitat immanent i la Trinitat econòmica cristiana (que Panikkar no oblida i desenvolupa àmpliament la dimensió del Pare, el Fill i l’Esprit Sant), és necessàri arribar a la Trinitat radical. Aquesta experiència de la Trinitat radical és el fruit de l’experiència teantropocòsmica-cosmoteàndrica, tema fonamental de la teologia de Panikkar.
És molt interessant i enriquidor l’apartat “Formas de espiritualidad”: Iconolotria-Karmamârga (acció), Personalisme-Bhaktimârga (amor), Advaita-Jñânamârga (coneixement).
Finalment, dues paraules sobre Advaita i Trinitat. L’advaita (no-dualisme, que Panikkar prefereix traduir per “a-dualisme”) és fonamental per comprendre el pensament trinitari panikkarià. L’advaita manifesta el caràcter a-dual d’allò real; l’Absolut és “trascendente e inmanente a la vez, todo en uno”. Per l’advaita, las Divinitat no està separada de la resta de la Realitat, ni és totalment idèntica a ella, com ocorre amb el dualisme i el monisme, sinó que està harmonicament integrada en aquesta realitat, com una dimensió d’aquesta, encara que en sigui el seu origen abisal, com el Pare de la Trinitat cristiana.

traducció de l’espanyol