Harmonia invisible

“L’harmonia invisible interna es manifesta en la manera creativa i espontània amb què tracto una religió particular, perquè realment m’hi trobo com a casa i, d’aquesta manera, sóc capaç de simplificar i relacionar coses dispars o unificar pràctiques... Quan la nostra relació amb un corrent religiós és en aquest nivell, hem de parlar ex abundantia cordis et mentis, més que no pas des d’un catàleg de proposicions... Qualsevol diàleg religiós autèntic dissipa les males interpretacions per a ambdós costats i permet les rectificacions i les noves interpretacions” (Invisible Harmony. Essays on Contemplation Responsability, Minneapolis 1995).

L’harmonia invisible és l’harmonia que hi ha d’haver entre totes les religions i cultures, la mateixa que hi ha en tota la realitat. El pensament de Panikkar quant a la relació entre les distintes religions de la terra és la cosa més oposada a elaborar una teoria universal de la religió, a base de l’esforç per atènyer una comprensió intel·lectual i global de totes les religions (un ecumenisme igualador, una religió comparativa o un “esperanto ecumènic”). Per a RP es tracta, més aviat, de descobrir l’“harmonia invisible” de totes les religions i cultures, de tota la realitat. La recerca d’una “teoria universal” fomenta el diàleg, però corre el perill d’imposar el seu propi llenguatge i “la supremacia del logos enfront del pneuma”, la raó, la força de la paraula, enfront de l’esperit (Invisible Harmony).
Contràriament a això, hem d’obrir-nos als altres i creure, confiar, en l’experiència humana en el seu conjunt, en l’harmonia dels éssers humans i del cosmos. Particularment en l’aspecte religiós, ja que si en la religió s’han manifestat les més baixes passions i ha portat a les més grans catàstrofes, també en la religió “han tingut lloc les experiències humanes més excelses”; i, fins i tot, aquesta manifesta com cap altra “una certa totalitat”, “la religió és la simfonia, no el simple músic”.
És allò que RP anomena l’efecte “pars pro toto” (cf. “colligite fragmenta”): cadascú de nosaltres pot ser conscient del tot, però sota una perspectiva particular. El tot és sempre abellidor (i “saludable”, afegeix Panikkar) per a nosaltres, i “una cosa és completa quan té una harmonia interna”, el tot suggereix coneixement, però també bellesa i bondat.