Barcelona 2002

El primer Simposi Internacional sobre Raimon Panikkar tingué lloc a Barcelona del 20 al 23 de febrer de 2002, amb el títol The Intercultural Philosophy of Raimon Panikkar. Organitzat per Intercultura (Barcelona) i pel Centre UNESCO de Catalunya, en fou artífex i hàbil coordinador Agustí Nicolau (en aquell moment treballava per Intercultura, ara ho fa en l’Institut Interculturel de Mont-real). El simposi organitzat en homenatge a Panikkar fou concebut en primer lloc en un esperit d’anàlisi crítica i elucidació de la seva filosofia, per a contribuir així a la seva més profunda comprensió. El simposi va aplegar, doncs, estudiosos de diverses cultures i continents que compartien un coneixement profund del treball intel·lectual de Panikkar.

L’obertura del simposi tingué lloc a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans amb una conferència plenària de Scott Eastham seguida d’una interpretació musical de Jordi Savall i Montserrat Figueras. Els treballs van continuar al Pati Manning amb cinc sessions obertes sempre per una síntesi introductiva seguida de les contribucions d’altres participants. Les comunicacions foren presentades, per ordre cronològic, Jordi Pigem, Francis D’Sa, Joseph Prabhu, Raúl Fornet Betancourt i Gerard Hall. Intervingueren també Francesc Rovira, Arcadio Rojo, Andrés Torres Queiruga, Àngel Castiñeira, José Ignacio González Faus, Basarab Nicolescu, Francesc Torralba, Josep Maria Terricabras, Francesc Torradeflot, Raimon Ribera, Lluís Duch, Teresa Guardans, Ferran Iniesta, Young-chan Ro, Kalpana Das, Diana Palanca de Vallescar i el mateix Raimon Panikkar.

Cada sessió es concloïa amb un breu sumari per part d’Ignasi Boada, que tingué cura també de les actes del simposi en català: La filosofia intercultural de Raimon Panikkar (amb Pròleg de Robert Vachon i Epíleg de Raimon Panikkar), Barcelona: Pòrtic / Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, 2004.

Raimon Panikkar

el sitio oficial

«Com més gosem caminar per nous senders -ha dit-,
més necessitat tenim d’estar arrelats a la pròpia tradició i obert
a les altres, que ens fan adonar que no estem sols i que ens permeten assolir una visió més àmplia de la realitat.»