Símbol

“El symbolon no és una altra cosa, com ho és el signe, ni tampoc és la realitat, sinó que és allò que hi apareix precisament com a símbol… Tot símbol és tal perquè simbolitza i no pas perquè és interpretat en el seu contingut... Si el llenguatge fos tan sols un instrument per a designar objectes o transmetre mera informació, no seria possible un discurs sobre Déu” (Les icones del misteri).

Per a Panikkar, el símbol és element fonamental de la religió, i parla del que aquest és i representa en nombrosos llocs de la seva obra. El symbolon no és un senyal epistemològic, sinó la manifestació d’“això” que es revela sols a través d’ell. Símbol ve de symballein, “reunir”, relacionar dues coses diferents; per això, no és simplement objectiu ni purament subjectiu, sinó que “és constitutivament una relació... la mateixa realitat no trencada encara en la dicotomia subjecte/objecte”. Per aquesta raó, el símbol solament ho és per a aquells que s’hi relacionen directament, i per això es constitueix en autèntic mediador”. La mateixa paraula Déu és “un símbol que es revela i vela en el símbol” (Les icones del misteri).
A diferència dels conceptes, que pretenen ser unívocs, els símbols són polisèmics; per tant, eminentment relatius, relacionals entre el subjecte i l’objecte: “El símbol és símbol quan simbolitza, quan hom el reconeix com a tal. Un símbol que no parli directament a qui el percep deixa de ser símbol... Conseqüentment amb això, per a Panikkar, “en reconèixer l’ésser com a símbol, s’obre un nou capítol en el trobament de les cultures i concepcions del món” (“Autobiografía intelectual”).
Panikkar critica la noció de symbolon de Plató i d’Aristòtil, que tant van determinar el concepte a Occident. Els clàssics grecs pretenen distingir el símbol d’allò que significa: els símbols simplement reflecteixen o prefiguren de manera obscura ideals i arquetips. Però això és per a Panikkar l’expressió d’un típic defecte de la cultura occidental, amb la separació que fa entre el món celestial i el terrenal. Per contra, en el pensament de Panikkar el símbol no indica una altra realitat. El que es simbolitzat és present en i a través del símbol.
La diferència simbòlica vol expressar l’estructura simbòlica de tota la realitat, que transcendeix la dicotomia subjecte-objecte, situant-se en la mateixa relació entre subjecte i objecte. És “la diferència que hi ha entre el símbol i la realitat”; una diferència que no és ni epistemològica ni ontològica, sinó simbòlica: “allò que la realitat és és el seu símbol; l’és és el símbol del real” (Culto y secularización).