Raimon Panikkar

site officiel

Mística, plenitud de Vida

 



Filòsof, estudiós de les religions, teòleg, home de diàleg entre cultures, home pont entre l’Occident i l’Índia, Panikkar decideix de posar com a primer volum de la seva Opera Omnia la mística: Mística, plenitud de Vida.
Ens podem plantejar dues qüestions; la primera: ¿Amb tot el que ha arribat a escriure, per què calia començar per un fenomen tan inusual, tan extrem, excessiu i tot? La segona: ¿Per què havia de començar pel final, a partir d’aquell assoliment tan sublim al qual arriben només uns pocs?
La primera qüestió és de tipus laic i una mica escèptic, la segona respon a un enfocament un xic devot i espiritual. Tant si es mira d’un costat com de l’altre, la mística es considera com una cosa excessiva, per a uns és gairebé molesta i patològica, per a d’altres és inassolible i sublim. Panikkar, i amb ell una important tradició del pensament religiós de les grans religions i del mateix cristianisme, ens capgiren les difícils complicacions sobre la mística.
La mística no és ni una raresa ni una performance per a superdotats; és una dimensió fonamental de l’home. L’home ha estat fet no per viure només de pa, sinó per mantenir-se en relació amb el misteri. L’home interroga el misteri i el sobrenatural d’una manera constant, fins i tot quan el nega. Justament en la mística el diàleg –l’entendre’s entre religions i cultures– acompleix més directament la dimensió mística i original de tot home; l’home s’interroga sobre el sentit de la vida i s’obre al misteri, a l’inefable. La mística és la plenitud d’humanitat i, sense aquesta dimensió, l’home quedaria rebaixat.
La composició del volum és simple: una primera part duu per lema “la nova innocència” per tal com la mística autèntica no és una reflexió sobre l’Ésser, sinó una actitud lliure i espontània que brolla de la plenitud de la persona. Una segona part tracta de la meditació, sobre la qual ben poca cosa es pot dir perquè és silenci; segueixen tres exemples de sants, les diferències dels quals ens mostren que no hi ha un únic concepte de santedat. La tercera part consisteix en un estudi, sistemàtic i filosòfic, sobre l’experiència mística. En aquesta part intenta refutar la idea força difosa que equipara la mística a fenòmens extraordinaris reservats a una petita elit de mortals. Tots estem potencialment oberts a l’experiència mística, La idea que tots som “fills de Déu”, present en tantes religions, ha estat formulada i constantment repetida pel cristianisme, però ha estat poc meditada. Aquesta part es completa amb una reflexió filosòfica sobre l’experiència suprema des de perspectives diverses i amb una pregària que ve del més pregon del seu ésser.

traducció de l’italià

«Ecrire, pour moi, est autant vie intellectuelle
qu’expérience spirituelle…
cela me permet d’approfondir le mystère de la réalité.»