Raimon Panikkar

site officiel

Benaurada senzillesa
El monjo com arquetipus universal

 

 

Aquest llibre fou editat per primera vagada el 1982 (Blessed Simplicity. The Monk as Universal Archetype, New Cork), amb aportacions d’estudiosos de l’obra de Panikkar com E. Cousins, C. Tholens, M. Dardenne, A. Veilleux, M.B. Pennington y P. Soleri, Seabury. Després vindrien les edicions catalanes (1988 i 2000), alemanya (1989) italianes (1991) castellanes i franceses (1995 i 2000).
Es tracta d’un llibre particular que, tot i recollir algun treball publicat anteriorment (“The Theandric Vocation”, Monastic Studies, New York 1972 i “Letter to a Young Monk, Living Prayer, Barre 1986), va néixer fonamentalment –tal com recorda l’autor en la Introducció– d’un simposi celebrat el 1980 a Massachussets amb el tema que recull el títol: “L’arquetip universal del monjo”; les conferencies de Panikkar i el diàleg posterior queden reflectits en les seves pagines, tot i que l’autor és conscient que el llenguatge parlat no és l’escrit, i és irrepetible.
La tesi del llibre queda reflectida en la primera i en la segona part del títol: l’esforç per caminar amb senzillesa (Pr 10,9) i cercar una nova innocència ens fan viure en pau i créixer com a persones; el monjo és un arquetip universal d’això i pot valer per tant per l’Orient i l’Occident d’ahir i d’avui. Està elaborat en tres parts, acompanyades d’un Pròleg.
La primera tracta d’allò que és central en el “ser monjo”, no com una experiència humana aïllada, sinó com un arquetip humà; o més precisament, una de les maneres de realitzar l’arquetip humà. L’arquetip monacal representa la polaritat entre ser quelcom difícil i estrany i ser una vocació de tot ésser humà. Panikkar parteix de la seva experiència personal de “monjo sense monestir” i sense hàbits, per arribar al “monjo que hi ha en cadascú de nosaltres”, aquell que “aspira a assolir el fi últim de la vida amb tot el seu ésser”, o simplement per ÉSSER. Per això, la vocació monàstica precedeix el fet de ser cristià, budista, hindú o “fins i tot ateu”.
La segona tracta de la vocació monàstica en l’actualitat. És el cos fonamental del llibre, elaborat amb els “Nou sutras sobre el Canon del deixeble”, que parteix del principi fonamental: la senzillesa. Obrir-se a l’aspiració primordial. Primacia del ser sobre el fer i el tenir. Silenci. Mare terra. Superació dels paràmetres espai-temps. Conciència transhistòrica. Plenitud de la persona. Primacia del sagrat. Memòria de l’absolut.
Finalment, en la tercera hom pretén fer una síntesi en forma de reflexions articulades en quatre capítols: El model intercultural (la Trinitat). El repte sociològic. Els problemes antropològics. El repte de la secularitat.
Sota l’aparent simplicitat del text, sense notes, la riquesa d’aquest volum es fa palesa en el ressò assolit, amb les seves edicions i reedicions en diverses llengües.

traducció de l’espanyol

«Ecrire, pour moi, est autant vie intellectuelle
qu’expérience spirituelle…
cela me permet d’approfondir le mystère de la réalité.»