Una invitació, com la paraula suggereix, equival a fer envejable allò a què s’invita. La invitació a la festa no és la festa, però fa la festa envejable, ens fa entreveure que serà joiosa. La invitació a la saviesa no és la saviesa, però pretén fer-la envejable, encoratjar-nos-hi. La saviesa és l’experiència màxima de la vida és aquella experiència on encara no s’han escindit el coneixement i l’amor, l’ànima i el cos, l’esperit i la matèria, el temps i l’eternitat, el divi i l’huma, el masculí i el femení… La saviesa és l’harmonia viscuda de totes les polaritats de l’existència.