MÍSTICA, PLENITUD DE VIDA

Filòsof, estudiós de les religions, teòleg, home de diàleg entre cultures, home pont entre l’Occident i l’Índia, Panikkar decideix de posar com a primer volum de la seva Opera Omnia la mística: Mística, plenitud de Vida.
Ens podem plantejar dues qüestions; la primera: ¿Amb tot el que ha arribat a escriure, per què calia començar per un fenomen tan inusual, tan extrem, excessiu i tot? La segona: ¿Per què havia de començar pel final, a partir d’aquell assoliment tan sublim al qual arriben només uns pocs?
La primera qüestió és de tipus laic i una mica escèptic, la segona respon a un enfocament un xic devot i espiritual. Tant si es mira d’un costat com de l’altre, la mística es considera com una cosa excessiva, per a uns és gairebé molesta i patològica, per a d’altres és inassolible i sublim. Panikkar, i amb ell una important tradició del pensament religiós de les grans religions i del mateix cristianisme, ens capgiren les difícils complicacions sobre la mística.
La mística no és ni una raresa ni una performance per a superdotats; és una dimensió fonamental de l’home. L’home ha estat fet no per viure només de pa, sinó per mantenir-se en relació amb el misteri. L’home interroga el misteri i el sobrenatural d’una manera constant, fins i tot quan el nega. Justament en la mística el diàleg –l’entendre’s entre religions i cultures– acompleix més directament la dimensió mística i original de tot home; l’home s’interroga sobre el sentit de la vida i s’obre al misteri, a l’inefable. La mística és la plenitud d’humanitat i, sense aquesta dimensió, l’home quedaria rebaixat.
La composició del volum és simple: una primera part té com lema “la nova innocència” per tal com la mística autèntica no és una reflexió sobre l’Ésser, sinó una actitud lliure i espontània que brolla de la plenitud de la persona. Una segona part tracta de la meditació, sobre la qual ben poca cosa es pot dir perquè és silenci; segueixen tres exemples de sants, les diferències dels quals ens mostren que no hi ha un únic concepte de santedat. La tercera part consisteix en un estudi, sistemàtic i filosòfic, sobre l’experiència mística. En aquesta part intenta refutar la idea força difosa que equipara la mística a fenòmens extraordinaris reservats a una petita elit de mortals. Tots estem potencialment oberts a l’experiència mística, La idea que tots som “fills de Déu”, present en tantes religions, ha estat formulada i constantment repetida pel cristianisme, però ha estat poc meditada. Aquesta part es completa amb una reflexió filosòfica sobre l’experiència suprema des de perspectives diverses i amb una pregària que ve del més pregon del seu ésser.

Els textos que integren aquest volum de l’OPERA OMNIA RAIMON PANIKKAR procedeixen d’edicions diverses en llengües també diverses. Tots han estat confrontats amb el volum corresponent de l’edició italiana de l’OPERA OMNIA (Raimon PANIKKAR, Mistica, pienezza di Vita, a cura de Milena Carrara Pavan, Jaca Book, Milano, 2008) i amb les edicions esmentades a continuació:

«Introducció»: De la mística. Experiencia plena de la Vida, Herder, Barcelona, 2008, p. 25-34; Mistica, pienezza di Vita, p. I-9. Traducció de Jordi Pigem iMaria Verdaguer.

«La nova innocència»: La nova innocència, Proa, Barcelona, 1998, p. 19, 29-38, 139-150, 300-313, 39-50, 60-77, 152-156 i 403-428; Mistica, pienezza di Vita, p. 17-91. (Agraim al Grup 62 les facilitats concedides per a la reproducció d’aquests textos.)

«Meditació sense objecte»: «”Gedankenfreie”. Meditation oder seinserfüllte Gelassenheit?», dins H. M. ENOMIYA-LASALLE, Munen Muso, Ungegenständliche Meditation, a cura de G. Stachel, Matthias-Grünewald, Mainz, 1978, p. 309-316; Mistica, pienezza di Vita, p. 95-101. Traducció de Jaume Angelats.

«L’Origen: el silenci»: «L’Origine: il silenzio», dins La dimora de la sagezza, Mondadori, Milano, 2005, p. 97-123; Mistica, pienezza di Vita, p. 102-122. Traducció de Jaume Angelats.

«Contemplar en les naus del món»: «Contemplare nelle navate del mondo», dins L’utopia di Francesco si è fatta… Chiara, Cittadella, Assisi, 1994, P. 102-1I0; Mistica, pienezza di Vita, p. 123-128. Traducció de Jaume Angelats.

«Tres exemples de santedat: Clara, Joan de la Creu i Teresa d’Avila»: «Some Aspects of the Spirituality of St. John of the Cross and of Saint Teresa», The Living Word, vol. LXXVI, núm. 6 (1970), p. 258-268; Mistica, pienezza di Vita, p. I29-137. Traducció de Jaume Angelats.

«L’experiència de la Vida. La mística»: De la mística, p. 7, 13, 21-267, 277; Mistica, pienezza di Vita, p. I41-317. Traducció de Maria Verdaguer.

«La meva pregària»: La nova innocència, p. 469-471; De la mística, p. 269-274; Mistica, pienezza di Vita, p. 318-322. Traducció de Jordi Pigem.

«L’experiència suprema: Les vies d’Orient i Occident»: Myth, Faith and Hermeneutics, Paulist, New York, 1979, p. 292-317; Mito, fe y hermenéutica, Herder, Barcelona, 2007, p. 309-332; Mistica, pienezza di Vita, p. 323-347. Traducció de Tina Vallès.

«Pregària: ¿A Qui?»: Mistica, pienezza di Vita, p. 349-352. Traducció de Jordi Pigem.