ESPIRITUALITAT, EL CAMI DE LA VIDA

¿Quina mena d’espiritualitat és la pròpia del nostre temps? Raimon Panikkar considera que ha de ser una espiritualitat integral, és a dir, que ha d’implicar l’home en la seva totalitat, sense deixar de banda cap aspecte de la realitat. Panikkar convida a recuperar la consciència de la unitat que constituïm en pensar-nos com a cos, com a ànima, com a polis i com a kosmos. L’home no té un cos, sinó que és cos (una espiritualitat que fes abstracció del cos humà seria incompleta). Però l’home també és psyché, ànima conscient de si mateixa. Com també és polis (l’home no és un individu: és societat). I, finalment, l’home és kosmos, univers, món: la terra no és «l’altre», sinó que és part constitutiva de l’home. Viscuda d’aquesta manera, la interioritat deixa de trobar-se en oposició dialèctica amb l’exterioritat, i permet descobrir el sentit de la vida en la joia, en les sofrences, en les passions, en tots i cadascun dels instants del present.

Els textos queintegren aquest tom de l’OPERA OMNIA RAIMON PANIKKAR procedeixen d’edicions diverses en llengües també diverses. Tots han estat confrontats amb el text corresponent de l’edició italiana de l’OPERA OMNIA (Raimon PANIKKAR, Spiritualità, il cammino della Vita, a cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan, Jaca Book, Milano, 2011) i amb altres edicions rellevants per a la fixació del text. Donem a continuació la història textual de cada part o subunitat del tom, amb la indicació en cada cas del traductor al català i de la paginació en aquest tom català:

«Introducció»: Spiritualità, il cammino della Vita, p. 1-6. Traducció d’Ignasi Boada. [p. 13-19]

«Icones del misteri»: La experiencia de Dios, PPC, Madrid, 1994 [edició no controlada per l’autor); Les icones del misteri, L’experiència de Déu, traducció de Bernat Puigtobella, Edicions 62, Barcelona, 1998; Iconos del misterio: La experiencia de Dios, Península, Barcelona, 1998, 1999 [revisada] i 2001 [revisada i ampliada); L’esperienza di Dio, Queriniana, Brescia, 1998 i 2002; Das Göttliche in Allem: Der Kern spiritueller Erfabrung, Herder, Freiburg, 2000; L’expérience de Dieu. Icôns du mysthère, Albin Michel, Paris, 2002; The experience of God. Icons of the mystery, Fortress, Minneapolis, 2006; Iconos do mistério. A experiência de Deus, Paulinas, Sáo Paulo, 2007; Spiritualità, il cammino della Vita, p. 9-74. Traducció de Bernat Puigtobella i Ignasi Moreta. [p. 23-98]

«El camí espiritual del cristià»: recull de tres textos breus, «La gioia pasquale», «La presenza de Dio» i «Dimensioni mariane della vita», transcripcions d’intervencions en recessos espirituals, editats per primer cop de forma separada a La Locusta, Vicenza, 1968, 1970 i 1972 (respectivament); del primer text n’hi haversió en català: La joia pasqual, pròleg de Lluís Duch, traducció de Just M. Lo-rens, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1988; ja com a únic volum els tres textos van aparèixer a La gioia pasquale. La presenza di Dio e Maria, Jaca Book, Milano, 2007; Spiritualità, il cammino della Vita, p- 75-144. Traduccions de Just M. Llorens («La joia pasqual») i de Jordi Marti Roig (Introducció», «La presència de Déu» i «Maria»). [p. 99-174)

«Benaurada senzillesa. El repte de descubrir el monjo»: Blessed simplicity. The monk as universal archetype, Seabury, New York, 1982; Benaurada sensilleza. El monjo com arquetipus universal, traducció de Josep Rovira Tenas, La Llar del Libre, Barcelona, 1988; Benaurada senzillesa. El monjo com a arquetipus universal, Edicions 62, Barcelona, 2000 (edició revisadal; Den Mönch in sich entdecken, Kösel, München, 1989; La sfida di scoprirsi monaco, Cittadella, Assisi, 1991; Beata semplicità. La sfida di scoprirsi monaco, Cittadella, Assisi, 2007; Elogio de la sencillez, Verbo Divino, Estella, 1993 i 2000; Eloge du simple, Albin Michel, París, 1995 i 2000; Spiritualità, il cammino della Vita, p. 147-280. L’ocasió d’aquest text fou un simposi celebrat el 1980 als Estat Units, organitzat per la North American Board for East-West Dialogue, una comissió d’Aide-Monastères. La majoria de la vuitantena de participants eren monjos i monges de diferents confessions religioses. Traducció de Josep Rovira Tenas. [p. 177-327)

«Carta a un jove monjo»: «Carta a un jove monjo», dins Benaurada senzillesa. El monjo com a arquetipus universal, Edicions 62, Barcelona, 2000, p. 161-167; «Lettera a un giovane monaco», dins Beata Semplicità. La sfida di scoprirsi monaco, Cittadella, Assisi, 2007, p. 253-20; Spiritualità, il cammino della Vita, p. 281-290. Carta escrita a un monjo nord-americà a principis dels anys vuitanta. [p. 329-334]

«El monjo segons les escriptures de l’hinduisme»: «Le moine selon les écritures sain-tes de l’hindouisme», dins Les moines chrétiens face aux religions d’Asie, AMC, Bangalore, 1973, p. 80-91; «El monjo segons les escriptures de l’hinduisme», dins Benaurada senzillesa. El monjo com a arquetipus universal, Edicions 62, Barcelona, 2000, p. 143-160; «Il monaco secondo le Scritture dell’induismo», dins Beata semplicità. La sfida di scoprirsi monaco, Cittadella, Assisi, 2007, p. 179-201; Spiritualità, il cammino della Vita, p. 293-306. [p. 341-356)

«Parivrajaka: la tradició del monjo a l’India» «Parivrajaka: la tradition du moine aux Indes», escrit inèdit; «Parivrajaka: la tradizione del monaco in India», dins Alle sorgenti del Gange. Pellegrinaggio spirituale, CENS, Milano, 1994, p. 155-167; Spiritualità, il cammino della Vita, p. 307-314. Traducció d’Ignasi Boada. [p. 357-365]

«Carta a Abhişiktănanda sobre el monaquisme oriental i occidental» escrit inèdit anglès de 1975; en forma reduida: «Letter to Abhişiktananda: On eastern-western monasticism», dins Studies in Formative Spirituality, vol. III, núm. 3 (novembre 1982), Duquesne University, Pittsburgh, p. 427-451; «Lettera ad Abhişiktänanda sul monachesimo orientale e occidentale», dins Alle sorgenti del Gange. Pellegrinaggio spirituale, CENS, Milano, 1994, p. 105-152; Spiritualità, il cammino della Vita, p. 3I5-346. Traducció d’Ignasi Boada. [p. 367-402]

«Invitació a la saviesa»: Der Weisheit eine Wohnung bereiten, Kösel, München, 1991; A dwelling place for wisdom, Westminster / John Knox, Louisville, 1993; Moti-lal Barnasidass, Delhi, 1995; Saggezza stile di vita, Cultura de la Pace, San Domenico di Fiesole, 1993; La dimora della saggezza, Mondadori, Milano, 2005 [revisada i ampliada]; Invitació a la saviesa, Columna, Barcelona, 1997; Proa, Barcelona, 2004 [revisada i ampliada]; Waar Wijsheid woont, Ankh-Hermes, Deventer, 1997; Invitación a la sabiduria, Espasa Calpe, Madrid, 1998 i 1999} [revisada]; Círculo de Lectores, Barcelona, 1999; edició xinesa a Jiangsu People’s Publishing House, Nanjing, 2000; Einführung in die Weisheit (Überarbeitete und Gekürzte Neuausgabe), Herder, Freiburg, 2002; La dimora della saggezza, Mondadori, Milano, 2005 [revisada i ampliada]. D’aquest libre es publiquen aquí dos dels textos que conté: «Preparar una Ilar per a la saviesa», conferència pronunciada el 14 de març de 1990 a l’església de Santa Úrsula de Munic, i «Quaternitas perfecta», conferències pronunciades entre el 16 i el 18 de març de 1990 en un recés espiritual a la casa de reunions Domicilium, a Weyarn (Alta Baviera). Traducció de Montserrat Camps Gaset. [p. 403-476]