RELIGIÓ I RELIGIONS

El títol d’aquest volum pretén subratllar l’ambigüitat del terme religió, que en singular evoca l’obertura constitutiva de l’home al misteri de la vida, mentre que en plural indica les diverses tradicions religioses que tracten de vehicular aquesta obertura.
Raimon Panikkar invita les religions a una profunda revisió crítica que les faci conscients que cap d’elles no té el monopoli de la religió: «El fi al qual tendim no és pas la unitat de les religions, sinó llur harmonia.» Tot el volum constitueix una meditació sobre la religió del futur.
Religió i religions inclou, a més del pioner llibre homònim publicat l’any 1964, nombrosos articles que aborden la temàtica des de diverses perspectives (per exemple, des de la filosofia comparada de la religió). Sobresurten especialment els dos textos dedicats a la relació de la religió amb el cos i amb la medicina, així com l’epíleg titulat «Les religions cridades a la conversió», que pot ser llegit com el testament espiritual de l’autor.

Els textos que integren aquest volum de l’OPERA OMNIA RAIMON PANIKKAR procedeixen d’edicions diverses en llengües també diverses. Tors han estat confrontats amb el volum corresponent de l’edició italiana de l’OPERA OMNIA (Raimon PANIKKAR, Religione e religioni, a cura de l’autor i de Milena Carrara Pa-van, Jaca Book, Milano, 2011) i amb les edicions esmentades a continuació:

«Introducció»: conté una part reelaborada de «Have religions the monopoly on religion?», Journal of Ecumenical Studies, vol. XI, núm. 3 (1974), Philadelphia, p. 515-517; «¿Tienen las ‘religiones’ el monopolio de la religión?», Magister, núm. 6 (1988), Oviedo, p. I1-18; «¿Tienen las ‘religiones’ el monopolio de la religión?», Papeles de la India, vol. XX, núm. 2/3 (199t), New Dehli, p. 9-13; Religione e religioni (Opera Omnia), p. I-4. Traducció de Jordi Martí. [p. 17-20]

«Religió i religions»: Religion and religions. The functional, essential and existential concurrence of religions. A philosophical study on the dynamic and historical nature of religion (manuscrit inèdit); Religione e religioni. Concordanza funzionale, essenziale ed esistenziale delle religioni. Studio filosofico sulla natura storica e dinamica della religione, presentació del cardenal Franz König, Morcelliana, Brescia, 1964; Religión y religiones, Gredos, Madrid, 1965; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 7-168. Traducció de Josep Torras. [p. 23-204]

«Meditació sobre Melquisedec»: «Eine Betrachtung über Melchisedech», Kairos, vol. I, núm. I (1959), Salzburg, p. 5-17; «Meditación sobre Melquisedec», Nuestro Tiempo, vol. IX, núm. 102 (1962), Pamplona, p. 675-695; «Meditación sobre Melquisedec», dins Misterio y revelación. Hinduismo y cristianismo: encuentro de dos culturas, Marova, Madrid, 1970, p. 155-170; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 171-186. Traducció de Jordi Martí. [p. 207-225]

«L’harmonia invisible: ¿una teoria universal de la religió o una confiança cosmica en la realitat?: «The invicible harmony: a universal theory of religion or a cosmic confidence in reality?», Interculture, núm. 108 (1990), p. 45-78; «L’harmonic invisible: une théorie universelle de la religion ou une confiance cosmique dans la réalité», Interculture, núm. 108 (1990), Montréal, p. 48-84; «The invisible harmony: a universal theory of religion or a cosmic confidence in reality?», Invisible harmony. Essays on contemplation & responsibility, a cura de Harry James Cargas, Fortress, Minneapolis, 1995, p. 145-182; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 187-230. Traducció d’Esteve Serra. [p. 227-275]

«La religió del futur o la crisi del concepte de religió. La religiositat humana»: «La religión del futuro o la crisis del concepto de religión. La religiosidad humana», Civiltà delle macchine, vol. XXVII, núm. 4/6 (1979), Roma, p. 82-9I; «La religione del futuro o la crisi del concetto di religione. La religiosità umana», Civiltà delle macchine, vol. XXVII, núm. 4/6 (1979), Roma, p. 166-171; «La religión del futu-ro», Anthropos, núm. 53/54 (1985), Barcelona, p. 42-48; darrera versió actualitzada, completada i alleugerida: «Vers una nova religiositat», dins J. CERVERA (ed.), Jordi Llimona, rebel i fidel, Mediterrània, Barcelona, 2007, p. 301-325; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 231-252. (Agraïm a Editorial Mediterrània les facilitats concedides per a la reproducció d’aquest text.) [p. 277-305]

«Tota autèntica religió és un camí de salvació»: «Ogni autentica religione è via di salvezza», dins Diversos autores, Incontro tra le religioni, Mondadori, Roma, 1968, p. 107-124; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 253-263. Traducció de Josep Torras. [p. 307-318]

«Novenari sobre Déu»: «Novenari», Foc Nou, vol. XVIII, núm. 212 (desembre 1991), Barcelona, p. 8-1o; «Novenario», El Ciervo, vol. XXXIX, núm. 48g (desembre 1991), Barcelona, p. 9-10; «Novenari sobre Déu», Questions de vida cristiana, núm. 161 (I992), Montserrat, p. 61-65; «El discurso sobre Dios», dins E. VILANOVA (ed.), Para comprender la teologia, Verbo Divino, Estella, 1992, p. 29; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 265-269. [p. 319-324]

«¿Existeixen religions anònimes? El nom i la cosa»: «Are there anonymous reli-gions? The name and the thing», dins U. BIANCHI (ed.), The notion of ‘religion’ in comparative research. Selected proceedings of the XVIth. Congress of the Internationaltion for the History of Religions, Rome 3-8/IX/1990, L’Herma, Roma, 1994, p. 889-894; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 271-277. Traducció d’Esteve Serra. [p. 325-332]

«Déu en les religions»: «Dios en las religiones», dins Misión Abierta, núm. 5-6 (198s). Madrid, p. 85-102; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 279-286. Traducció de Jordi Martí.[p. 333-340]

«Apories en la filosofia comparada de la religió»: en forma resumida, «The aporia of “comparative philosophy’», dins VI Internationaler Kongress für Mittelalerlische Philosophie vol. VIII-IX, Bonn, 1977; «Aporias in the comparative philosophy of religion», Man and World, vol. XIII, núm. 3-4 (1980), The Hague/ Boston / London, p. 357-383; «Aporías en la filosofía comparativa de la religión», dins J. GÓMEZ CAFFARENA / J. M. MARDONES (ed.), Cuestiones epistemológicas. Ma-teriales para una filosofia de la religión, vol. I, Anthropos / CSIC, Barcelona / Madrid, 1992, p. 85-115; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 289-314. Traducció de Jordi Martí. [p. 343-373]

«L’ambigüitat de la ciència de la religió comparada. Noêma i pisteuma»: «The ambiguity of the science of comparative religions. Noēma and pisteuma», dins S. PAINADATH / S. J. LEONARD FERNANDO (ed.), Co-worker for your joy. Festschrift in honour of George Gispert-Sauch, S. J., ISPCK, Delhi, 2006, p. 25-36; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 315-323. Traducció d’Esteve Serra. [p. 375-384]

«La filosofia de la religió en la trobada contemporănia de cultures»: «Philosophy of religion in the encounter of cultures», dins R. KLIBANSKY (ed.), Contemporary philosophy: A survey, La Nuova Italia Editrice, Firenze, 1971, p. 221-242; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 325-347. Traducció d’Esteve Serra. [p. 385-407]

«L’escàndol de les religions»: «L’escandol de les religions», dins Francesc TORRADE-FLOT (ed.), Dialeg entre les religions. Textos fonamentals, Trotta, Madrid, 2002, p. 167-175; «L’escàndol de les religions», Seminari de Tardor. Educar la dimensió religiosa humana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2003, p. 11-17; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 349-357. Conferència pronunciada a Barcelona l’I de gener del 2000, amb motiu de la presentació de la Iniciativa de les Religions Unides (IRU).[p. 409-418]

«L’estudi de les religions»: una primera versió, «The challenge of religious studies to the issues of our times», com a pròleg dins Scort EASTHAM, Nucleus: reconnecting science and religion in the nuclear age, Beard & Co., Santa Fe, 1987, p. 13-38; «The challenge of the study of religion», The Teilhard Review, vol. XXV, núm. 3 (1990), London, p. 72-83; «La problemática universitaria de los estudios de religión», Boletín de la Sociedad Española de Ciencias de las Religiones, núm. 1 (1994), Madrid, p. 5-27; «La problemàtica universitària i la ciència de les religions», Questions de Vida Cristiana, núm. 197-198 (2000), Montserrat, p. 176-194; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 361-379. L’origen del text són les reflexions presentades i discutides en el Departament d’Estudis Religiosos de la Universitat de California, a Santa Barbara, a començaments dels anys vuitanta. Traducció de Just M. Llorens revisada per l’autor. [p. 421-442]

«Reflexions sobre religió i Europa»: «¿Qué religión para Europa?», La Vanguardia (14-7-1991), Barcelona, p. 30; «Reflexions sobre la religió i Europa», Qüestions de Vida Cristiana, núm. 168 (1993), Montserrat, p. 70-84; «Reflexiones sobre religión y Europa», Alandar, núm. 30 (1997), Madrid; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 381-396.[p. 443-460]

«Religió i cos»: «Religión y cuerpo», dins A. VEGA / J. A. RODRÍGUEZ TOUS/ R. BOUSO (ed.), Estética y religión. El discurso del cuerpo y los sentidos, Er. Revista de Filosofía, Barcelona, 1998, p. I1-48; en forma breu, «Religión y cuerpo», dins Resúmenes de conferencias: II Simposio ‘Estética y Religión’. Boletín de la Sociedad Española de Ciencias de las Religiones, núm. 6 (1996), Madrid, p. 11-12, i també, «Les religions i el cos», Dialogal, núm. 16 (hivern 2005), Barcelona, p. 10-15; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 397-427. Traducció de Jordi Martí. [p. 461-496]

«Medicina i religió»: «Medicina y Religión», Jano, vol. XXI, núm. 737 (1986), Madrid, p. 12-48; «Médecine et religion», Interculture, núm. 125 (1994), Montréal, p. I-4I; «Medicine and religion», Interculture, núm. 125 (1994), Montréal, p. 1-39; «Religion und Medizin», dins Sehn-Sucht nach Glück. Anthologie bedeutender autoren (a cura de Dr. A. Taller), núm. 32, Weiden, 2004, p. 83-85; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 429-463. Traducció de Jordi Martí. [p. 497-535]

«Epíleg. Les religions criden a la conversió»: manuscrit inèdit; són les línies guia escrites per Raimon Panikkar per al projecte «L’esperit de la religió», al qual es dedicà activament i amb entusiasme els tres últims anys de la seva vida, tot reunint (Samgama) en forma de recés, davant mateix del Cap Norfeu al Cap de Creus, persones de diverses tradicions: hinduista, buddhista, taoista/confucia-na, cristiana, jueva, islamica, aborigen australiana i maia; Religione e religioni (Opera Omnia), p. 465-469. Traducció de Josep Torras. [p. 537-542]