MITE, SÍMBOL I CULTE

Mite, en el llenguatge d’avui, significa quelcom d’irreal o simplement una llegenda més o menys fantàstica. Amb la paraula mythos, en canvi, es vol entendre allò que tradicionalment significava, és a dir, una manera diversa que tenen els homes d’expressar una convicció o, més aviat, una veritat que no és necessàriament “clara i distinta” per a la raó, però que tanmateix s’accepta com a òbvia i que no té, doncs, necessitat de ser demostrada.
El missatge dels mites no es pot transmetre amb una reflexió exclusivament racional. Massa sovint s’ha considerat el concepte com el millor instrument de la paraula en tant que tendeix a la univocitat necessària per a la intel·ligibilitat. Tanmateix reduir el logos a concepte porta a un seriós empobriment, amb greus repercussions sobre la mateixa vida humana. De fet, l’ús més corrent de la paraula és simbòlic i, doncs, polivalent, no pas unívoc, i salva el discurs del gran perill de l’objectivisme, que fàcilment porta al fanatisme. El mite egipci (narrat per Plató) que veu en el descobriment de l’escriptura l’inici de la degeneració de la cultura enclou una veritat. Un pensament purament objectiu no permet altres interpretacions. Una deducció lògica unívoca no permet cap desviació: 2 + 2 = 4 i només 4. El símbol, en canvi, permet de superar l’objectivime sense caure en el subjectivisme. El símbol no és ni objectiu ni subjectiu; rau en la relació, i per tant el diàleg és indispensable per a pensar bé – i també per a viure bé. La naturalesa humana no és individualista. L’home no es redueix a l’individu i menys encara a un simple concepte. Per això el discurs sobre el mite ens porta necessàriament a parlar del mitjà més potent que té l’home per a apropar-se a la realitat o als seus semblants: el símbol.
Aquest primer volum conclou amb una reflexió sobre el culte, és a dir, el ritu en tant que és símbol en acció, expressió fonamental de l’homo religiosus i activitat que l’home acompleix en comunió amb el cosmos per al sosteniment de l’univers: el ritu és, de fet, l’acció que permet al secular de ser viscut en la seva sacralitat.

Els textos que integren aquest volum de l’OPERA OMNIA RAIMON PANIKKAR procedeixen d’edicions diverses en llengües també diverses. Tots han escat confrontats amh el volum corresponent de ladio italiano de l’OPERA OMNIA (Raimon PANIKKAR, Mito, simbolo, culto, a cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan, Jaca Book, Milano, 2008) i amb les edicions esmentades a continuació:

«Introducció»: Mito, fe y bermenéutica, Herder, Barcelona, 2007, p. 21-24; Mito, simbolo, culto, p. 1-6. Traducció de Jordi Pigem.

«Tolerància, ideologia i mite»: Myth, Faith anb Hermeneutics, Paulist, New York, 1979, p. 19-36; Mito, fe y bermenéutica, p. 43-59; Mito, simbolo, culto, p. 11-26. Traducció de Tina Vallès.

«Moralitat i mite. La moral del mite i el mite de la moral»: Myth, Faith anb Hermeneutics, p. 37-64; Mito, fe y hermenéutica, p. 61-86; Mito, simbolo, culto, p. 27-52. Traducció de Tina Vallès.

«El sentit del mite»: «Sobre el sentido del mito», dins Diccionario de las mitologias y de las religiones de las sociedades tradicionales y del mundo antiguo, vol. V, Las mitologías de Asia, Destino, Barcelona, 2000, p. 19-47; Mito, simbolo, culto, p. 53-83. Traducció de Maria Verdaguer.

«Mythos i logos. Visió mitològica i visió racional del món»: «Mythos und Logos. Mythologische und rationale Weltsichten», dins Hans-Peter DürR i Walther Ch. ZIMMERLI (ed.), Geist und Natur, Scherz, Bern, München i Wien, 1989, p. 206-220; Mito, simbolo, culto, p. 85-97. Traducció de Josep-Maria Terricabras.

«Un bon teoleg ha d’estimar els mites»: «A good theologian should be a lover of myths», dins As We Are One. Essays &- Poems In Honor of Bede Grifiths, Philosophers Exchange, Pfafftown, 1991, p. 52-57; Mito, simbolo, culto, p. 99-103. Traducció d’Adelaide Baracco.

«El mite de Prajäpati. La culpa originant o la immolació creadora»: Myth, Faith anb Hermeneutics, p. 65-95; Mito, fe y bermenéutica, p. 87-114; Mito, simbolo, culto, p. 107-133. Traducció de Tina Vallès.

«Sunahsepa: un mite sobre la condició humana»: Myth, Faith anb Hermeneutics, p. 97-184; Mito, fe y hermenéutica, p. IIS-194; Mito, simbolo, culto, p. 135-211. Traducció de Tina Vallès i Jordi Pigem.

«Yama: mite de l’home primordial»: «Yama: un mite de l’home primordial», dins LÓPEZ i A. MAs (ed.), Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1997, P. 185-I94; Mito, simbolo, culto, p. 213-222.

«El mite de l’incest com a símbol de redempció en l’India vèdica»: «The myth of incest as symbol for redemption in vedic India», dins R.J. ZWI WERBLOWSKY i C. J. BLEEKER (ed.), Types of redemption, E. J. Brill, Leiden, 1970, p. 130-143; Mito, simbolo, culto, p. 223-236.

«Símbol i simbolització»: «Símbolo y simbolización. La diferencia simbólica. Para una lectura intercultural del símbolo», dins K. KERÉNYI, E. NEUMANN, G. SCHOLEM i J. HILLMAN, Arquetipos y simbolos colectivos. Círculo Eranos I (Cuadernos de Eranos – Cahiers d’Eranos), Anthropos, Barcelona, 1994, p. 383-413; Mito, simbolo, culto, p. 239-263. Traducció de Maria Verdaguer.

«Logomítia i pensament occidental»: «Logomitia e pensiero occidental», dins Rosmini e l’Illuminismo. Atti del XXI Corso della «Cattedra Rosmini», Centro Internazionale di Studi Rosminiani, Stresa, 1987, p. 63-79; Mito, simbolo, culto, p. 265-275. Traducció d’Adelaide Baracco.

«El símbol del karman. La llei del karman i la dimensió historica de l’home»: Myth, Faith anb Hermeneutics, p. 361-388; Mito, fe y hermenéutica, p. 377-402; Mito, simbolo, culto, p. 277-301. Traducció de Tina Vallès.

«La gota d’aigua. Una metàfora intercultural»: «El agua y la muerte. Reflexión inter-cultural sobre una metáfora», dins Antropos, 53-54, Barcelona, 1985, p. 62-72;
«The drop of water. An Intercultural metaphor», Sămarasya. Studies in indian arts, philosophy, and interreligious dialogue —in honour of Bettina Bäumer-, D. K. Printworld, New Delhi, 2005, p. 567-585; Mito, simbolo, culto, p. 303-325. Traducció de Jordi Pigem.

«Culte»: Culto y secularización. Apuntes para una antropología litúrgica, Marova, Madrid, 1979; Mito, simbolo, culto, p. 327-432. Traducció de Joan Llopis.