La nova innocència

La nova innocència és un recull d’alguns dels articles més importants publicats per Raimon Panikkar entre 1960 i 1990, sovint reelaborats en aquesta edició. El premi Nobel Octavio Paz, a Vislumbres de la India, descriu Panikkar com a “hombre de inteligencia eléctrica”. La metàfora de la “intel·ligència elèctrica” és adient: quan Panikkar entra en debat, o quan la flama del seu pensament s’encén, els seus raonaments i intuïcions es despleguen com llampecs que, en les seves ziga-zagues, uneixen punts que semblaven completament inconnexos. Els llampecs són el fil conductor d’aquesta col·lecció d’articles, dividida en tres parts (“Llampecs blancs”, “Llampecs vermells” i “Llampecs blaus”) i encapçalada per una citació de Ramon Llull: “E qui fa ploure e lampegar?”.
Perduda la primera innocència, potser només des d’una nova innocència podem avui obrir-nos a una vida plenament humana. Com assenyala Panikkar en el primer article del recull (titulat, precisament, “La nova innocència”): “L’home occidental d’avui, privat d’un suport tradicional cultural i religiós, sent cada vegada més que viu en un univers alienador i alienat… Mancat d’un punt focal espacial, intenta de situar aquest centre en el futur, que ha esdevingut per a molts el símbol modern de la transcendència… Només una metanoia radical, un canvi total de mentalitat, cor i esperit, pot encaixar amb les nostres necessitats”.
La primera part, Llampecs blancs, recull reflexions filosòfiques al voltant de qüestions contemporànies, com ara “el miratge del futur”, “la trampa del bilingüisme”, “el tecnocentrisme” o “la injustícia en el món”.
La segona part, Llampecs vermells, recull articles que exploren la situació actual del fet cristià. Són, com escriu Panikkar, “llampecs de cristiania”. Trobem textos com “Un aspecte negligit del catolicisme modern: la consciència cósmica”, “Novenari sobre Déu”, “Què vol dir avui confessar-se cristià?” i “L’albada de la cristiania”.
La tercera part, Lllampecs blaus, reflexiona sobre el diàleg entre cultures i religions que el nostre temps ens demana. Els “isolaments artificials”, escriu Panikkar, “ja no serveixen”. Entre els textos aquí reunits trobem “El sermó de la muntanya del diàleg intrareligiós”, “Vers un ecumenisme ecumènic”, “La concordia religiosa segons Ramon Llull”, “La pau política com a objectiu religiós” i “Una nova consciència per a una nova humanitat”.

Jordi Pigem