ITINERARI VITAL i INTEL·LECTUAL
1. Un home excepcional. La quàdruple identitat de Raimon Panikkar
Raimon Panikkar i Alemany és un home d’un recorregut existencial i intel·lectual llarg, ric i inhabitual, amb múltiples dimensions en la seva vida. En ell conflueixen el seu origen hindú-cristià i la seva formació acadèmica, intel·lectual, interdisciplinar, intercultural i interreligiosa.
Sens dubte, Raimon Panikkar és un dels grans pensadors del nostre temps, com ha estat sovint reconegut. Entre els reconeixements més recents podem esmentar:
Premio Antonio Machado pel seu llibre Paz y desarme Cultural (1990).
Doctorat Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (1997).
Premio Memorial Juan XXIII por la Paz de l’Instituto de Polemología (1998).
Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999).
Premio Espiritualidad 2000 pel seu llibre El mundanal silencio.
Condecoració “Chevalier des Arts e des Lettres” del govern francès (2000).
Premio Nonino (Italia) per ser un “Maestro per il nostro tempo” (2001).
Medalla de la Presidència de la República Italiana (2001).
Premi Casa Asia del diàleg entre Orient i Occident (2004).
Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Tübingen, Alemanya (2004).
Doctorat Honoris Causa per la Università di Urbino, Italia (2005).
Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Girona, Catalunya (2008).
Panikkar ha anat assumint al llarg de la seva vida una quàdruple identitat: el cristianisme en el qual va néixer i fou educat, l’hinduisme que formava també part del seu origen, però que va anar descobrint a poc a poc (“havia de deixar que emergís en mi”) i el buddhisme, que es va anar desenvolupant en ell de forma natural, com a “resultat del treball interior”, i finalment la identitat secular com a resultat del seu contacte amb el món modern.
“Voldria ser fidel a la intuició buddhista, no apartar-me de l’experiència cristiana i no desconnectar-me del món cultural contemporani... Per què aixecar muralles? El fet d’enaltir una tradició humana i religiosa no significa menysprear les altres. La síntesi de totes elles és improbable i tal volta ni tan sols és possible, però això no vol pas dir que la darrera alternativa radiqui o en l’exclusivisme o en l’eclecticisme." (Pròleg a El silencio del Buddha.Una introducción al ateísmo religioso, Madrid 1996)
La quàdruple identitat panikkariana neix d'una personalitat fecundada per les quatre tradicions esmentades, fins al punt que no podem comprendre la seva personalitat sense conèixer el que suposa per a ell el profund diàleg interior que s’ha desenvolupat dins seu:
“Un diàleg intern dins del propi jo, un trobament en el profund de la religiositat pròpia i personal del jo, quan aquest topa amb una altra experiència religiosa en aquest nivell íntim... Un diàleg intrareligiós que haig de començar jo mateix, preguntant-me sobre la relativitat de les meves creences, acceptant el repte d’una conversió i el risc de capgirar els meus enfocaments tradicionals.” (“El diálogo interno: la insuficiencia de la llamada ‘epoché’ fenomenológica en el encuentro religioso”, Salmanticensis, 2, 1975).
De vegades s'ha acusat a Panikkar de sincretista, però res més lluny de la realitat; ell sap molt bé que el sincretisme significa la mort de la riquesa implícita en la varietat d'experiències religioses, que ell reconeix com una riquesa fonamental de les diferents cultures humanes. Per altra banda, malgrat la seva obertura al polifònic univers religiós, Panikkar reconeix que ell no se sent formant part de totes les tradicions; encara que les respecti i estudiï, no formen part de la seva identitat: “Jo puc dir que sóc cristià, hindú i buddhista… però no puc dir que sóc per exemple musulmà o parsi” (“Epíleg” a Pinchas Lapide i Raimon Panikkar, Meinen wir denselben Gott? Ein Streitgespräch, München, 1994).
*3. L’Índia. Simbiosi cristiano-hindú-buddhista. La trobada amb Monchanin i Le Saux (1955-1966)
*4. La docència universitària a California (1966-1987)
*5. El retorn a les seves arrels catalanes per completar el seu cicle vital
*6. La vocació d’escriure de Raimon Panikkar
