ITINERARI VITAL i INTEL·LECTUAL
5. El retorn a les seves arrels catalanes per completar el seu cicle vital
Quan arriba la seva jubilació el 1987, Panikkar torna a les seves arrels catalanes, instal·lant-se a Tavertet, petit poble del pre-Pirineu català al qual ja havia arribat el 1983. A Tavertet viu gairebé com un monjo, però participant activament en la vida cultural i religiosa catalana, com reflecteixen les seves nombroses publicacions en diaris i revistes del país. Torna a les arrels catalanes per a completar el seu cicle vital, el seu karma; per a “arrodonir o arrelar la meva vida, tornant al lloc on vaig néixer”.
L’any1989 fundà un centre d’estudis interculturals anomenat Vivarium, conscient que els problemes de la nostra època no es poden afrontar adequadament amb les possibilitats existents dins d’una sola cultura. Al llarg d’aquests anys, una vegada al mes, Vivarium ha aplegat molta gent, de Barcelona i el seu entorn, de les comarques al voltant de Tavertet però sovint també d’altres països, tots atrets pels famosos Col·loquis presentats i dirigits pel mateix Panikkar. També dins de Vivarium s’ha anat reunint mensualment un grup d’estudiosos de l’obra de Panikkar constituint l’anomenat Vivarium Academicum. Al mateix temps amb el nom de Vivarium Artium s’han anat donant conferències mensuals sobre els més variats temes d’art.
Tot i que acadèmicament jubilat, Raimon Panikkar ha seguit escrivint i publicant; en els anys 90, en particular, la seva activitat editorial va ser molt intensa. Gairebé la meitat dels seus llibres publicats han anat apareixent a partir d’aleshores; de vegades recopilant i reelaborant treballs anteriors, d’altres amb treballs ex novo:
La torre di Babele. Pace e pluralismo, (San Domenico di Fiesole 1990);
Sobre el diálogo intercultural (Salamanca 1990);
Invitació a la saviesa (Barcelona 1997, 1998 i 1999), un bell llibre que vol ser “una invitació a construir una llar feliç en el cor humà”, elaborat amb treballs anteriors, amb edicions en alemany (1991 i 2002), anglès (USA 1993 i Delhi 1995), italià (1993 i 2005), holandès (1997), castellà (1998 i 1999) i xinès (2000);
La nova innocència (Barcelona 1998; amb edicions en castellà i italià, inclosa La nuova innocenza. Innocenza cosciente, 2005), que també reuneix treballs fonamentals apareguts inicialment en diverses revistes); The Cosmotheandric Experience. Emerging Religious Consciousness (Maryknoll 1993;
La intuición cosmoteándrica. Las tres dimensiones de la realidad, Madrid 1999); Ecosofia: la nuova saggezza. Per una spiritualità della terra (Assisi 1993;
Ecosofía. Para una espiritualidad de la tierra, Madrid 1994);
Paz y desarme cultural (Santander 1993; ediciones en anglès (1995), xinès (1999) i italià (2003);
Les icones del misteri:
L’experiència de Déu (Barcelona, 1998; amb ediciones en castellà, italià, alemany i francès), un dels seus llibres més bells sobre Déu;
Meinen wir denselben Gott?. Ein Streitgespräch (München, 1994), diàleg amb el teòleg jueu Pinchas Lapide;
La experiencia filosófica de la India (Madrid 1997);
L’esperit de la política (Barcelona 1999; Il “daimôn” della politica: agonia e speranza, Bologna 1995);
Invisible Harmony. Essays on Contemplation and Responsibility (Minneapolis 1995), que recull diversos treballs important apareguts anteriorment;
Entre Déu i el cosmos (Lleida 2006; una llarga entrevista entre Panikkar i Gwendoline Jarczyk, publicada originàriament en francès);
La pienezza dell'uomo. Una cristofania, (Milano 1999; La plenitud del hombre. Una cristofanía, Madrid 1999), un dels últims llibres fonamentals de Panikkar, que recull la seva Cristofania, amb edicions en anglès, alemany, francès i tamil;
El mundanal silencio (Madrid 1999; Premio Espiritualidad 1999);
L'Incontro indispensabile. Dialogo delle Religioni (Milano 2001);
El diàleg indispensable. Pau entre les religions (Barcelona 2003; amb edicions en castellà i francés);
De la mística. Experiencia plena de la vida (Barcelona 2005), una obra de maduresa.
La porta stretta della conoscenza. Sensi, ragione e fede (Milano 2005);
Pellegrinaggio al Kailash (Sotto il Monte 2006);
Lo spirito della parola (Torino 2007);
Entre les seves publicacions més recents podem esmentar-ne dues en italià: La gioia pasquale, la Presenza di Dio e Maria (Milano 2007, recull tres opuscles publicats en els anys 60 i 70), i l’última edició revisada d’Il Cristo sconosciuto dell’induismo (2008).
*1. Un home excepcional. La quàdruple identitat de Raimon Panikkar
*3. L’Índia. Simbiosi cristiano-hindú-buddhista. La trobada amb Monchanin i Le Saux (1955-1966)
*4. La docència universitària a California (1966-1987)
*6. La vocació d’escriure de Raimon Panikkar
