ITINERARI VITAL i INTEL·LECTUAL
2. Un origen multicultural i multirreligiós. De Barcelona a Roma, passant per Bonn, Madrid i Salamanca (1918-1954)
Raimon Panikkar i Alemany va néixer el 3 de novembre del 1918 en el barri de Sarrià. Però el seu origen té una particularitat especial: la mare és catalana i catòlica (Carme Alemany, †1975), d'una gran família de la burgesia, i el pare és indi i hindú (Ramuni Panikkar, †1954), malabar d'origen aristocràtic i passaport britànic, que en 1916 es va establir com a empresari a Barcelona (Espanya era nuetral en el conflicte europeu) i hi va romandre fins a la seva mort. Van tenir quatre fills (Raimon, Josep Maria, Mercé i Salvador). Raimon ha explicat que deu molt al seu origen familiar: “Hi havia una harmonia profunda entre el meu pare i la meva mare, tot i ser de dues tradicions diferents”.
Des de molt jove, en Raimon va manifestar aquest origen singular i una profunda tendència religiosa i metafísica: “No em considero mig espanyol i mig indi, mig catòlic i mig hindú, sinó totalment occidental i totalment oriental”. “He estat sempre un ésser preocupat pel que s’acostuma a anomenar el problema religiós”.
Panikkar es va educar amb els jesuïtes de Barcelona, on va cursar el Batxiller amb “Premio Extraordinario” (1935). Entre 1936-1942 va realitzar els seus estudis universitaris en Ciències i en Lletres. La voluntat d'integració de tota la realitat apareix apuntada des dels començaments del camí intel·lectual de Panikkar. Per aquesta raó fa ja en la seva joventut estudis de Ciències, Filosofia i Teologia en diverses universitats d'Espanya (Madrid i Barcelona), Alemanya (Universitat de Bonn) i Itàlia (Universitat Laterana de Roma). Estudis que després completaria a l'Índia.
En arribar la Guerra Civil espanyola i córrer perill la seva família, va sortir d'Espanya cap a Alemanya, on va passar tres anys estudiant Física, Matemàtiques, Filosofia i Teologia. Va tornar a Espanya l'estiu del 1939, pensant en regressar a Alemanya per recollir el seu títol universitari, però aleshores va esclatar la II Guerra Mundial. Va haver d'acabar els seus estudis a Espanya, llicenciant-se en Ciències a la Universitat de Barcelona (1941) i en Lletres a la de Madrid (1942).
Va continuar els estudis a Barcelona i va treballar en la indústria familiar, per després tornar a Madrid, on va acabar els seus estudis de Filosofia i Lletres, doctorant-se l'any 1946 amb una tesi que va rebre el premi Menéndez Pelayo d’Humanitats i que es convertiria en el seu primer llibre (El concepto de Naturaleza, Madrid 1951). Panikkar assenyala en la Introducció: “Preocupado por el problema teológico de la sobrenaturaleza como substrato metafísico de una antropología integral que explicase al hombre personal y concreto, al cristiano real e histórico tuve que abordar introductoriamente el problema metafísico de la naturaleza”.
En tornar d'Alemanya (1940) es va unir a un grup de seglars (que després esdenvindria l’Opus Dei) que aspiraven a la plenitud de la vida cristiana dins del seu treball professional. Raimon Panikkar va conèixer a Escrivá de Balaguer, el seu fundador, poc després de tornar d'Alemanya, iniciant una relació estreta. Va estar vint anys dins l’Opus Dei, com a membre numerari d'aquesta organització religiosa, primer a Barcelona i després a Madrid. Va ser el 1945 quan el propi Escrivá de Balaguer li va proposar el sacerdoci; s’ordena sacerdot el mateix any del seu doctorat en Filosofia (1946) i exerceix com a capellà del Colegio Major la Moncloa, desenvolupant una intensa activitat amb sacerdots i laics. Des que va abandonar l’Opus Dei està incardinat a la diòcesi de Varanasi.
Panikkar no ha estat mai gaire disposat a parlar de la seva relació amb l’Opus. L'única ocasió en la que va accedir a fer-ho públicament per escrit va ser en el llibre d'Alberto Moncada Historia oral del Opus Dei (Barcelona 1987); allà manifesta que no va entrar en l’Opus com qui entra “en un club”, sinó en una organització d'Església. Anteriorment, tenim tan sols una petita i discreta referència en el seu llibre autobiogràfic Cometas: “No estic penedit d'aquella etapa de la meva vida… la linea de la vida no és recta ni trencada”.
A Madrid té molta relació amb coneguts professors de Filosofia com Laín Entralgo, García Morente i Xabier Zubiri, que li van proposar d’accedir a la càtedra de Filosofia de la Universitat de Madrid, però Escrivá de Balaguer li va dir que no, ja que preferia la seva dedicació pastoral exclusiva. Panikkar viu a Madrid fins el 1950; al llarg d'aquests anys és professor de Filosofia de la Història i de Psicologia en la Universitat, en el Seminario Diocesano fa classes de Cultures Comparades i de Sociologia Religiosa en l'Instituto de Ciencias Sociales León XIII, alhora que és professor convidat en diverses universitats (professor visitant en la Universidad Internacional de Santander, Universidad Hispanoamericana de la Rábida…).
En aquells anys, Panikkar fou també Secretari General del Congrés de Filosofia de Barcelona (1948), i primer secretari de la Sociedad Española de Filosofía. A partir del 1942 va formar part del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Instituto de Filosofía Luis Vives; allà fou un dels impulsors de la revista Síntesis (1943), llavor de la revista Arbor, publicada des del 1944 i de la que fou cofundador.
En aquest període Panikkar ja comença a escriure molt. Una part romandrà inèdita (Praxis cristiana de la inteligencia, Mysterium Crucis, Introducción a la esperanza…) i una altra part anirà apareixent en revistes i en els seus primers llibres. Va publicar sovint a Arbor i altres revistes espanyoles (Revista de Filosofía, Nuestro Tiempo, Indice, Atlántida, La Actualidad Española...), hispanoamericanes (Sapientia, Revista de Teología de La Plata... ), franceses (La Table Ronde), italianes (Studi Cattolici), alemanyes (Wort und Wahrheit, Politeia, Dokumente, Neues Abendland...), etc. Fou el primer director de la “Colección Patmos” de la editorial Rialp, on va publicar alguns dels seus primers llibres: La India. Gente, cultura y creencias (1960), pel qual se li va concedir el Premio Nacional de Literatura; Patriotismo y cristiandad. Una investigación teológico-histórica sobre el patriotismo cristiano (1961) i Humanismo y cruz (1963). Va tenir problemes amb la jerarquia eclesiàstica espanyola a causa del pròleg que va publicar per a la seva edició en la Colección Patmos de l’obra de J. Guitton La Virgen María (1952).
Tot i que no fou publicada fins més tard, Panikkar va escriure també en aquells anys una obra molt personal que recull la experiència anterior a la seva trobada amb l’Índia: Cometas. Fragmentos de un diario espiritual de la postguerra (Madrid, 1972).
Després d'un interludi de tres anys a Salamanca, a finals del 1953 fa el seu “viatge romà” i es queda un any a Roma per tal d’acabar els estudis de teologia. A la Ciutat Eterna, a més dels seus estudis en el Laterano (Llicenciatura en Teologia el 1954), Panikkar és consiliari d'un col·legi major democratacristià, la qual cosa l’ajuda a contactar amb el món intel·lectual, filosòfic i teològic.
*1. Un home excepcional. La quàdruple identitat de Raimon Panikkar
*3. L’Índia. Simbiosi cristiano-hindú-buddhista. La trobada amb Monchanin i Le Saux (1955-1966)
*4. La docència universitària a California (1966-1987)
*5. El retorn a les seves arrels catalanes per completar el seu cicle vital
*6. La vocació d’escriure de Raimon Panikkar
*7. Diversos Panikkar o continuïtat en la diversitat?
*8. Activitat com a conferenciant
